Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No em va semblar gaire encertat el debat jurídic sobre la consulta del 9N organitzat per la demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, quan el debat real que ja s’hauria de viure a Catalunya en el conflicte amb l’estat espanyol és clarament polític. La utilització barroera del poder judicial per part de les cúpules del Partit Popular i del PSOE en relació al procés català ha estat fins ara una evidència. La independència del poder judicial és més teòrica que real, ja que les cartes semblen marcades i el teòric àrbitre que hauria de ser neutral, el Tribunal Constitucional, és parcial i nomenat pels mateixos dirigents populars i socialistes espanyols. Així doncs, el debat jurídic està viciat, ja que les posicions progressistes i democràtiques de Josep M. Vilajosana, catedràtic de Filosofia de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, xocaven contra la defensa a ultrança d’un marc jurídic que, fins i tot, segons Susana Beltrán, professora de Dret Internacional a la Universitat Autònoma de Barcelona, ens nega als catalans la legitimitat per votar en una consulta participativa. Independentment que aquest debat pugui donar joc perquè els dos ponents tenen arguments oposats, finalment aquesta mena de situacions només porten a un carreró sense sortida.
Ara bé, on la dirigent de Societat Civil Catalana es va ficar de peus a la galleda és quan va negar l’existència del poble de Catalunya. No volia distingir entre catalans i espanyols i en tot cas, va dir que dins del conjunt del poble espanyol hi ha catalans. Suposo que es va deixar volgudament un “encara”. Des d’un punt de vista històric ningú no nega l’existència de Catalunya i tots els professors que jo he tingut a la facultat d’Història, precisament de la Universitat Autònoma de Barcelona, consideren Catalunya una nació. Els seguidors de Federico Jiménez Losantos es lamenten que la castellanització de Catalunya, feta a sang i foc, després dels decrets de Nova Planta no hagi donat els seus fruits i en aquests moments torni a haver-hi una forta resistència popular a la submissió. L’actual conflicte entre nacions és un fet per a qualsevol observador neutral. Només aquells que tenen la minoria al carrer i al Parlament català volen continuar imposant-nos les seves lleis. Per això tenen por de conèixer la realitat del nostre país en una consulta popular democràtica oberta a tot el poble català. Semblen preferir la bajanada del dictador Franco que començava els seus plamflets, tot dient el que no era ni creia: “Españoles todos”.
