Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
De vegades em sembla que hi ha actituds que no canvien, que només es disfressen per seguir sent el que s’ha arrossegat històricament. Parlo de la discriminació de la dona.
Amb la idea que mimant i cuidant al màxim el personal d’una empresa aquesta pugui augmentar la seva producció i així els seus beneficis, algunes arriben a oferir “productes” ben especials a les seves treballadores. Sorgeix un nou perfil professional en aquestes companyies; l’especialista en felicitat de la plantilla.
Facebook o Apple, dues empreses innovadores en xarxes socials i tecnologia, respectivament, esdevenen també avantguardistes en el tracte a les seves treballadores; les incentiven econòmicament per posposar la maternitat a través de la congelació d’òvuls. Aquesta tècnica no es a l’abast de tota butxaca, tenint en compte que, a més, cal costejar un manteniment mensual de conservació. (Aquestes empreses pagaran el tractament i manteniment.)
Què s’amaga darrere d’aquesta proposta de paternalisme laboral? Què hi ha sota aquesta disfressa de bondat? És un llop amb pell de xai?
El més lamentable d’aquesta situació no és el fet conegut que l’embaràs i la maternitat és un problema per a moltes empreses, sinó el fet que moltes dones ja no troben el moment adequat per ser mares. Com diu Byung-Chul Han en les seves obres, el neoliberalisme ha arribat a interioritzar-se tant, que som subjectes autoexplotadors sense límit. Esdevé tan important la carrera professional que acabem oblidant aspectes essencials de l’individu, fins i tot a renunciar a la maternitat per poder competir professionalment.
És per això que considero que Apple i Facebook són llops amb pell de xai, perquè ofereixen un “regal” enverinat. Quantes d’aquestes dones que acceptin aquesta proposta de posposar la maternitat a canvi de pagar la congelació d’òvuls aconseguiran més tard el seu propòsit? Segur que moltes menys del que desitjaríem. ( El nombre d’embarassos amb èxit a partir d’òvuls congelats no té gaire èxit, estadísticament.)
I no puc evitar fer referència a la falta de respecte a la dona que suposa aquest afer.
Ja hi ha qui apunta que en el futur un gran percentatge de dones congelaran els seus òvuls.
No estic fent un plantejament de bioètica sobre la congelació d’òvuls, sino si es ètica la utilització d’aquesta tecnologia en benefici de les empreses. Qui es creu que és un benefici per a les dones?
No seria millor i més desitjable que empreses i governs afavorissin tenir fills recolzat en una baixa maternal digna i subsidis justos per tenir-ne cura, en lloc de dir que treballis durant els teus anys fèrtils i quan no siguis capaç de tenir fills, provis amb els òvuls congelats que t’han regalat tan amablement?
