Fa 25 anys arribava la febre dels hipermercats

per Jaume Puig, 24 d'octubre de 2014 a les 23:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS AL POU. El comerç estava revoltat. L’Ajuntament havia rebut fins a set propostes d’instal·lació de grans grups comercials a la ciutat. En el tema central d’aquell mes, elaborat per Joan Morros i Teresa Torra, s’analitzava el procés per decidir el grup que obtindria la concessió d’un gran hipermercat.

El grup Continente volia comprar el Palau Firal, Pryca volia instal·lar un gran hipermercat, la cadena Mercaplus es volia instal·lar a la Maquinària Industrial, hi havia un projecte per instal·lar una vintena de botigues a Cal Jorba, de la mà de Salvador Treserres... i Sant Fruitós rivalitzava amb Manresa per instal·lar també el seu hipermercat.
 
La comissió de seguiment, formada per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la UBIC, havia optat per autoritzar només una gran superfície i que aquesta no fos dins de la ciutat, per perjudicar menys el comerç local, segons explicaven Agustí Cler, president de la UBIC, i el regidor de Comerç i Consum, Jaume Pujol.
 
Tot i que, segons explicava a la revista Enric Gras, director general de Comerç de la Generalitat, l’autorització podia trigar entre un i dos anys, ja s’havia fet públic que l’oferta que la comissió havia considerat interessant era la de Pryca, que el dia 28 de juliol havia presentat una sol·licitud formal d’instal·lació d’un hipermercat en una superfície de 80.000 metres quadrats situada a la zona dels Trullols, que podia incloure una cinquantena de botigues, cosa que alarmava els comerciants.
 


 
Una de les qüestions que aixecava també controvèrsia en aquest procés era la intervenció del regidor Jaume Pujol en la compra dels terrenys, segons denunciava Ignasi Perramon, d’ENM. Tant ENM com el PSC, encapçalat per Jordi Valls, havien demanat la dimissió del regidor, que també exercia d’advocat en el seu despatx particular.
 
Enregistrar discos a Manresa
 
Un reportatge de Josep Maria Oliva explicava que gravar un disc a Manresa era possible, en sistemes d’audoedició o en segells independents. Era el cas del grup Els sis d’aquí, que havien enregistrat la cassette A cavall sense brida , o els casos més recents de Rayon Vert ( Noches transparentes ), K-Melot ( Mágico ) i Otras Voces, grup que practicava el rock sinistre i que havia estrenat l’EP Soledad , un disc petit amb quatre temes. Martí Brunet era l’home clau en la gravació de la majoria de discos fets des de la ciutat i el promotor musical Artur Ríos era el propietari del segell Grabaciones góticas.
 
Temps d’eleccions
 
El dia 29 d’octubre es feien eleccions per al congrés i el senat, i a Manresa guanyava CiU (42,66%), seguida del PSC (30,30%), el PP (7,74%), IC (4,99%), ERC (4,12%) i CDS (3,91%). A tall d’anècdota la candidatura de Ruiz Mateos obtenia 477 vots (1,30%). Jordi Marsal sortiria escollit diputat de la majoria socialista a Madrid.

Míting del PSC a Manresa amb Marsal, Raventós, Balletbó i Serra, al faristol 



Participació