Ignasi Cebrian | Actualitzat el 10/10/2014

Literatura científica

Catalunya és un país que té molts escriptors, molta gent de lletres. Sovint es dóna poca importància als científics, als escriptors científics. Potser és que descriuen realitats massa objectives i els catalans necessitem omplir la nostra ment de ficcions subjectives. Els científics, en general, es queixen que no se’ls hi fa gaire cas. I els escriptors, que escriuen sobre el que coneixen o imaginen a partir del que coneixen, sovint no en saben gaire de ciència o, si més no, del món de la ciència.
 
Tot plegat és contradictori. La ciència i la tecnologia són cabdals per comprendre i interpretar les complexes realitats actuals. Però falten escriptors, gent que domini la llengua i els seus diferents gèneres literaris i, a més, que tingui un gran domini dels continguts científics, que conegui què és la ciència, la tecnologia, els científics i els tecnòlegs, és a dir, la sociotecnociència (quina paraula més llarga!).
 
Cal conèixer el contingut i la forma i, també, saber-les transmetre al públic, com si fossin ficcions. No serà només el periodista científic i el científic divulgador els que faran aquesta tasca. Seran tots dos i un tercer: l’escriptor científic, que primer de tot serà un escriptor, un lletraferit que estimarà i coneixerà la llengua. Aquesta serà l’única forma d’aconseguir que els científics i les activitats que fan i viuen comencin a ser tan conegudes com la resta d’activitats humanes. Fent arribar, a la gent, coneixement i cultura indispensable per entendre la complexitat del món en què vivim.
 
Comencen a sonar certs escriptors que toquen temàtiques científiques de forma molt atraient. La revista Mètode ha publicat, recentment, un recull d’històries de temàtica científica sota el títol “Científics lletraferits”. Aquestes narracions han estat escrites per Marià Alemany, Sílvia Aymerich, Miquel Barceló, Daniel Closa, Anna Crusafont, Carles M. Cuadras, Martí Domínguez, Xavier Duran, Rosa Fabregat, Jordi Font-Agustí, Teresa Franquesa, Isidre Grau, Amàlia Lafuente, Salvador Macip, Jordi de Manuel, Joan Marcé, Miquel de Palol, Pere Puigdomènech, Carme Torras i Carles Zafon. Tots tenen darrere seu una obra literaria de pes, prou moderna i interessant que aporta punts de reflexió científica i ètica a la societat catalana actual.
 


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Ignasi Cebrian@ignasicebrian Sóc gracienc i visc a Manresa des del 2000. Biòleg i periodista de formació i professor de ciències naturals de professió. Des de sempre m’han seduït els mons del medi ambient, la ciència i la comunicació. No sóc el Capità Enciam i per això faig ecologisme gris, no cridaner i de proximitat, és a dir "sostenibilisme". Tampoc sóc el professor Walter Lewin i per això em dedico a fer docència o divulgació científica també de proximitat i, sempre, de la forma més creativa possible
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.