Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Catalunya és un país que té molts escriptors, molta gent de lletres. Sovint es dóna poca importància als científics, als escriptors científics. Potser és que descriuen realitats massa objectives i els catalans necessitem omplir la nostra ment de ficcions subjectives. Els científics, en general, es queixen que no se’ls hi fa gaire cas. I els escriptors, que escriuen sobre el que coneixen o imaginen a partir del que coneixen, sovint no en saben gaire de ciència o, si més no, del món de la ciència.
Tot plegat és contradictori. La ciència i la tecnologia són cabdals per comprendre i interpretar les complexes realitats actuals. Però falten escriptors, gent que domini la llengua i els seus diferents gèneres literaris i, a més, que tingui un gran domini dels continguts científics, que conegui què és la ciència, la tecnologia, els científics i els tecnòlegs, és a dir, la sociotecnociència (quina paraula més llarga!).
Cal conèixer el contingut i la forma i, també, saber-les transmetre al públic, com si fossin ficcions. No serà només el periodista científic i el científic divulgador els que faran aquesta tasca. Seran tots dos i un tercer: l’escriptor científic, que primer de tot serà un escriptor, un lletraferit que estimarà i coneixerà la llengua. Aquesta serà l’única forma d’aconseguir que els científics i les activitats que fan i viuen comencin a ser tan conegudes com la resta d’activitats humanes. Fent arribar, a la gent, coneixement i cultura indispensable per entendre la complexitat del món en què vivim.
Comencen a sonar certs escriptors que toquen temàtiques científiques de forma molt atraient. La revista Mètode ha publicat, recentment, un recull d’històries de temàtica científica sota el títol “Científics lletraferits”. Aquestes narracions han estat escrites per Marià Alemany, Sílvia Aymerich, Miquel Barceló, Daniel Closa, Anna Crusafont, Carles M. Cuadras, Martí Domínguez, Xavier Duran, Rosa Fabregat, Jordi Font-Agustí, Teresa Franquesa, Isidre Grau, Amàlia Lafuente, Salvador Macip, Jordi de Manuel, Joan Marcé, Miquel de Palol, Pere Puigdomènech, Carme Torras i Carles Zafon. Tots tenen darrere seu una obra literaria de pes, prou moderna i interessant que aporta punts de reflexió científica i ètica a la societat catalana actual.
