Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
DE LA SENALLA AL PLAT. Com es diu popularment, “la figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals”. I ara, a la recta final de les calors d’estiu, és quan la figa es troba en la seva màxima esplendor.
Verdes o morades,
collides amb afany,
són menja preuada.
Seques o confitades
en gaudim tot l’any.
Cèlia Fíguls
És un dels fruits amb més recorregut històric de la cultura mediterrània. De fet se n’han trobat fòssils de fa més de seixanta milions d’anys. Fenicis, grecs i romans ja l’apreciaven, com es pot observar en els jeroglífics dels monuments funeraris d’Egipte o en les cerimònies de veneració del déu Bacus a Roma. I juntament amb les prunes i els dàtils, a l’època clàssica, eren considerades un plaer exquisit i un menjar de reis. I encara podem anar més enrere, quan a l’Antic Testament ens expliquen que Adam i Eva es van tapar les vergonyes amb la fulla d’una figuera.
La figuera, com a arbre, ens proporciona una de les millors ombres de l’estiu, i les seves fulles, de mida considerable, s’usaven com a embolcall per coure aliments o bé com a recipient. Als països catalans, trobem una enorme varietat de figueres, i també és clar, de figues. Fins i tot hem trobat la varietat de figuera manresana, que s’està perdent, i que és ben desconeguda per la majoria de gent. Però a Catalunya, la figa més apreciada és la coll de dama d’Alguaire, que rep aquest nom per l’elegant coll allargat que té.
Si volem menjar-nos una figa, és convenient evitar ingerir-ne el líquid blanc que desprèn, que és làtex, és considerat un tòxic i que ens podria provocar un bon mal de panxa, a part d’un desagradable gust amarg a la boca. Ara bé, aquest mateix làtex s’ha fet servir durant molt temps per guarir les berrugues. Si les figues són de pell fosca, se’n pot menjar la pell; això sí, ben netejada prèviament. Però per netejar-les no feu servir aigua, ja que malmet la pell. Millor amb un drap humit. Quan obriu la figa, totes aquelles petites llavors que hi veureu són ni més ni menys que els fruits de la figuera, és a dir que la figa no és el fruit, sinó que n’és un embolcall, una gran concentració de fruits.
Però a part del seu gust dolç i exquisit, també us hem de parlar de les seves propietats, que no són poques. Si consumim la figa fresca, aquesta ens aportarà una gran quantitat de vitamines, però si la consumim seca, passa a ser una important font de minerals, com ara el calci i el ferro. Tant si és d’una manera o bé de l’altre, les figues es recomanen en casos de restrenyiment i digestions difícils.
I per acabar, us recomanem que proveu de combinar les figues amb un component salat i proteic, com ara el pernil, una anxova, foie o bé formatge de cabra. O, per què no, una bona melmelada de figues que acompanyi un plat de carn com ara el xai. El nostre cuiner Merly ens anima a provar de fer aquesta recepta, que sembla força senzilla i a més a més altament nutritiva. Bon profit!
Pa de figues
(elaborat per Eduard Merly)
Ingredients: 300 g de figues seques, 600 g d’ametlles torrades, 2 copes de moscatell, 1 copa d’anís, matafaluga i farina.
Preparació: Piqueu les ametlles, les figues i la matafaluga per separat en un morter i després barregeu-les en un recipient. Afegiu-hi el moscatell i l’anís, i remeneu-ho tot fins que quedi una massa homogènia i compacta. Poseu-ho en un motlle enfarinat amb un pes al damunt. Deixeu-ho de 2 a 4 dies en repòs en un lloc fresc. A l’hora de servir-lo, es pot acompanyar de mató o bé d’unes oblees i una bona copa de moscatell o vi ranci.
