Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No és pas la primera vegada –ni tampoc compto pas que sigui l’última- que tracto el tema del turisme des d’aquest fòrum d’opinió. La nostra ciutat no ha excel·lit mai gaire en aquest àmbit perquè, tradicionalment, el tipus de turisme propi del país (inicialment sol i platja i, més endavant, patrimoni històric, artístic i natural) no permetia que ens posicionéssim amb claredat.
Diverses veus als darrers anys ens han advertit, amb encert, que no convenia seguir donant-hi l’esquena. De fet, els nostres actius, sense ser de primer nivell, són prou dignes i aprofitables. I per això, tant institucionalment com particularment, hom s’ha anat posicionat dins d’aquest àmbit amb millor o pitjor resultat, tot s’ha de dir. Però és evident que no hem estat prou àgils i no hem arribat a temps de gaudir dels seus rèdits econòmics. Ara bé, això fa que avui puguem encarar aquest tema d’una manera més reposada i amb millor coneixement de causa. Així podem evitar situacions on la ciutadania més que gaudir-ne sobreviu al turisme. És el cas de Barcelona, on han esclatat darrerament amb força revoltes veïnals davant l’allau de gent incívica que es pensa que està en un part temàtic on tot és permès i on els autòctons actuen de figurants i resignats comparses. Ja sé que la dimensió i l’atractiu del que passa a la capital catalana no té res a veure amb nosaltres, però sí que ens indica què cal fer per evitar de totes totes un determinat model turístic.
Diversos experts han criticat, amb raó, que a Catalunya hom aposti bàsicament pel turisme perquè només beneficia una part de les empreses i serveis del país i que cal, sobretot , diversificar l’economia i apostar sobretot per la indústria. Totalment d’acord. És per això que Manresa, si vol tenir un cert atractiu turístic ha d’apostar sobretot pels seus actius principals, però s’ha de comportar sobretot de manera natural. A nosaltres no ens ho semblarà, però gent de fora ben segur que ho valorarà. Però hem de tenir, això sí, els nostres monuments ben endreçats i poder donar informació atractiva de qui som i de la nostra història. Tenim un dels barris antics més grans de Catalunya, però encara llueix poc. Ens falta disposar de productes i records propis i genuïns (els clàssics “souvenirs” de tota la vida i que són presents arreu) i que els nostres restauradors incorporin de manera natural i preferent gastronomia de qualitat de la nostra terra; no només esporàdicament i en campanyes temporals concretes. I, entre les mancances a esmenar, disposar d’allotjaments aptes per a totes les categories de turistes, naturals del mateixi país o estrangers. I, naturalment, que a l’estiu no tinguem els principals equipaments culturals tancats per vacances, com ara ens passa.
Avui, que s’està preparant fer lluir la figura de sant Ignasi –que ens dóna dimensió i posicionament mundial- i es demana formalment ser capital de la cultura catalana l’any 2018, ha de ser un bon moment per reflexionar-hi i treballar-hi amb criteri. I amb recursos, és clar!