Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En una de les escenes de la recentment estrenada sèrie de televisió
John Adams, que narra la vida del segon president dels EUA i el seu paper en la independència de les tretze colònies de Nova Anglaterra, es visualitzen els estralls causats per una epidèmia de verola. L'esposa de John Adams, Abigail, per protegir la vida dels seus fills i la seva pròpia decideix, abans que el metge britànic Edward Jenner desenvolupés la vacuna, inocular-se pústules infectades d'un moribund per tal que el propi cos generi els anticossos necessaris i reforci el sistema immunitari. Intentava, com dicta la medicina homeopàtica, que petites dosis del virus causant de la malaltia els salvés de la fatal infecció.
En les circumstàncies actuals, el BCE va canviar el passat 4 de setembre el mètode terapèutic utilitzat per superar l'epidèmia econòmica de la Gran Recessió del 2008. Des de l'inici de la crisi, el BCE ha adoptat unes polítiques monetàries menys agressives (més homeopàtiques) que les del seu homòleg nord-americà. Això s'observa clarament en l'evolució dels tipus d'interès fixats per cada banc central i en l'expansió de la base monetària. L'interès dels EUA era del 4,25% a inicis del 2008 i el 16 de desembre del mateix any, el governador de la Reserva Federal (Fed) Ben Bernanke ja l'havia reduït a una forquilla del 0-0,25%, on ha continuat fins al moment actual. La contrapartida de l'abaratiment artificial del tipus d'interès és la creació de diner, un àmbit controlat per l'estat a través del monopoli del Banc Central. El balanç de la Fed s'ha multiplicat quasi per 5 entre el gener de 2008 i el setembre de 2014, passant de 0,922 bilions de dòlars a 4,415 bilions. Equival pràcticament al 25% del PIB dels EUA. El balanç de la Fed s'ha engreixat a ritme de compres massives d'actius per part del banc emissor. Cal recordar que la tercera ronda de compra de títols de deute públic (
quantitative easing) va ser de 85.000 milions de dòlars mensuals durant el 2013 i que s'ha anat reduïnt paulatinament fins els 45.000 milions actuals. Aquest procés de reducció (
tapering) s'hauria de completar a finals de 2014, per obrir la porta a un increment del tipus d'interès durant el 2015.
Pel que fa a l'eurozona, l'abaratiment del tipus d'interès ha estat més lent i suau, passant del 4,25% (gener de 2008) al 2% (gener de 2009), continuant el descens a l'1% (desembre de 2011) i d'aquí gradualment fins el 0,15% (juny de 2014) i el 0,05% (setembre de 2014). La creació de diner del no-res o, per ser més exactes, la fabricació d'euros mitjançant la mescla de paper i tinta, ha estat també més moderada per part del BCE. El total de reserves bancàries custodiades pel Banc Central més la suma de bitllets i moneda europea en circulació era de 1,19 bilions l'agost del 2007. Ara aquesta xifra és de 2,03 bilions d'euros. Per tant, un augment mitjà del 10% anual. Un increment força important, tot i que molt inferior al dels EUA, que és una veritable (anti)teràpia de xoc. Entre la prudència mostrada fins ara pel BCE i la incontinència monetària dels EUA, és preferible la primera. Els EUA abusen del privilegi que els dóna el dòlar com a moneda internacional de reserva. És fantàstic poder fabricar bitllets a cost nul i amb aquests comprar béns i serveis reals! A més, mentre els creditors internacionals estiguin disposats a continuar acceptant dòlars com a pagament dels seus productes, els EUA continuaran exportant la seva inflació a la resta del món. El que convé és acabar amb aquesta situació i no aplicar-la a escala europea.
Per això les recents mesures adoptades per Mario Draghi són un greu error. Fixar el tipus d'interès en el 0,05%, aplicar una remuneració negativa del -0,2% a les reserves bancàries dipositades en el BCE i llançar-se a un programa de
quantitative easing a la manera nord-americana significa afegir més llenya al foc. Són mesures contraproduents. Ni aconseguirà reactivar el crèdit, perquè els clients solvents no desitgen endeutar-se més i els clients insolvents prou feines tenen a tornar els crèdits pendents, ni aconseguirà reactivar el creixement econòmic, perquè els projectes de negoci rendibles continuen sent molt escassos. El que cal amb urgència és poder completar el procés de desendeutament dels agents econòmics i liberalitzar l'economia, trencant els oligopolis protegits i privilegiats per l'estat, generant sectors competitius i nous llocs de treball en substitució de l'actual economia segrestada per l'elit extractiva dominant. Mentrestant, la teràpia de xoc i l'oferta de crèdit artificialment barat del BCE tindrà efectes anestesiants i negatius sobre el conjunt del cos social, però molt positius per als grans beneficiaris del monopoli públic de la fabricació de diner: l'estat i el sistema financer.
