Elisa Muixí-Fina Monell | Actualitzat el 10/09/2014

Reconeixement

"És curiós que fins i tot la gent que té més èxit necessiti un reconeixement, vingui d'on vingui".

J.L.Witterick. El secret de la mare

Efectivament, és igual d’on provingui el reconeixement; tot i així, si ens arriba d’aquells més propers, els que estimem i sentim que ens estimen, és evident que ens proporciona ales per transitar pel món. I aquest és un dels objectius de l’educació.

Resiliència, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és: “Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc. Capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències". Aquest és un terme que s’utilitza aplicat a l’educació. Significa la capacitat d’una persona per participar del món junt amb els altres de manera assertiva, malgrat els entrebancs que la vida pot posar.

Quins entrebancs pot tenir un infant? Una família que no pot atendre les seves necessitats afectives. En aquestes situacions sempre hi ha la possibilitat de rebre l’afecte d’altres adults i en això consisteix la resiliència: ser reconegut en tant que “un dels nostres” i tenir la capacitat d’interioritzar-ho en benefici propi.

Com a adults que eduquem, quin reconeixement aportem als nostres infants, encara que no hagin patit situacions difícils a la vida? Reconeixement a la persona que és, tal com és. Sovint els nostres fills no s’ajusten a les nostres expectatives i encara més sovint són un reflex de nosaltres, no necessàriament en els aspectes més agradables.

Reconeixement a equivocar-se sense perdre per això les qualitats pròpies. Avançar-nos a les accions dels infants i als possibles errors no els esmena, els perpetua. Qui no té l’ocasió de trencar un got, no sabrà que el vidre és fràgil.

Reconeixement a les capacitats i els potencials interns. A vegades això ens resulta molt difícil de dur a terme. Pensem en la criatura futbolista en una família que no ho és gens, en la que és lectora i sedentària en una família esportiva i molt activa... Us convidem una vegada més a trobar els vostres propis exemples.

Educar comporta sortir d’un mateix per reconèixer i donar espai a l’altre.


Navega per les etiquetes

educacióresiliènciaassertivitat

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Elisa Muixí-Fina Monell
Mestres de primària, en actiu, amb més de 30 anys d’experiència a l’escola pública catalana. Són lectores per afició, vocació i professió. Troben referents educatius en la novel·la i exploren l’experiència d’escriure a quatre mans. Volen compartir amb els lectors tot un seguit de pensaments que ens conviden a reflexionar sobre l’educació. Tenen el desig que la conversa i el debat educatiu estiguin presents en la vida quotidiana, més enllà dels espais escolars i polítics.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.