Reconeixement

per Elisa Muixí-Fina Monell , 10 de setembre de 2014 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"És curiós que fins i tot la gent que té més èxit necessiti un reconeixement, vingui d'on vingui".

J.L.Witterick. El secret de la mare

Efectivament, és igual d’on provingui el reconeixement; tot i així, si ens arriba d’aquells més propers, els que estimem i sentim que ens estimen, és evident que ens proporciona ales per transitar pel món. I aquest és un dels objectius de l’educació.

Resiliència, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és: “Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc. Capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències". Aquest és un terme que s’utilitza aplicat a l’educació. Significa la capacitat d’una persona per participar del món junt amb els altres de manera assertiva, malgrat els entrebancs que la vida pot posar.

Quins entrebancs pot tenir un infant? Una família que no pot atendre les seves necessitats afectives. En aquestes situacions sempre hi ha la possibilitat de rebre l’afecte d’altres adults i en això consisteix la resiliència: ser reconegut en tant que “un dels nostres” i tenir la capacitat d’interioritzar-ho en benefici propi.

Com a adults que eduquem, quin reconeixement aportem als nostres infants, encara que no hagin patit situacions difícils a la vida? Reconeixement a la persona que és, tal com és. Sovint els nostres fills no s’ajusten a les nostres expectatives i encara més sovint són un reflex de nosaltres, no necessàriament en els aspectes més agradables.

Reconeixement a equivocar-se sense perdre per això les qualitats pròpies. Avançar-nos a les accions dels infants i als possibles errors no els esmena, els perpetua. Qui no té l’ocasió de trencar un got, no sabrà que el vidre és fràgil.

Reconeixement a les capacitats i els potencials interns. A vegades això ens resulta molt difícil de dur a terme. Pensem en la criatura futbolista en una família que no ho és gens, en la que és lectora i sedentària en una família esportiva i molt activa... Us convidem una vegada més a trobar els vostres propis exemples.

Educar comporta sortir d’un mateix per reconèixer i donar espai a l’altre.




Participació