Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vet aquí un país petit que es torna a reunir un altre 11 de setembre. Un any després de la Via Catalana, aquesta vegada ens ho posen més difícil: no n’hi havia prou amb fer una V baixa (de victòria, de vot, de visca?) que, a més a més, hem de dibuixar quatre barres vermelles. Tant se val: a Barcelona no només es reuniran vigatans, vallencs i vilanovins, sinó gent de totes les viles de Catalunya i, fins i tot, algun valencià.
Venim de les vacances, de viatjar pel món, de fer el vermut a les terrassetes i de gaudir de l’estat, en alguns moments, quasi vegetatiu. Ara cal carregar les piles altra vegada per trobar la motivació, la voluntat i el vigor per sortir dels vagons i els vehicles particulars i dirigir-se al vèrtex d’aquesta voràgine que ens ha de fer virar cap a un futur millor.
Vivim de manera pacífica i així volem que sigui la nostra via. Sense violència i sense vanitat, però amb valentia i versemblança per vociferar les vicissituds d’aquest procés que tant s’allarga com esllangueix, quan presidents i vicepresidentes ens volen fer la viu-viu.
Vull pensar que sortirà bé. Que no defallirem, perquè en tres-cents anys comencem a estar avesats a tornar a aixecar el cap. Ja n’hem tingut prou de vexacions, vilipendis i llengües viperines. Ara és el moment d’aprofitar l’avinentesa i no convertir aquesta V baixa ni en un viacrucis, ni en un vodevil. Oblidarem els venerables que ja no són tan venerables i omplirem les voreres de vailets i no tan vailets que formaran una nova columna vertebral al país. S’ha acabat el vassallatge. Ha arribat l’hora de declarar el vencible, vençut i de crear uns nous vincles amb els veïns plens de bones vibracions.
Vatua l’olla! Realment fa vertigen el moment històric que vivim, però ara mateix no ens podem permetre que el vaixell salpi sense nosaltres. No cal saber ni el Virolai de dalt a baix, ni quants presidents ha tingut Catalunya. Només cal obrir la vàlvula d’escapament, aguantar el vendaval i vetllar per no fer ni un pas enrere, per moltes gotes que facin vessar el vas.
Volem una V baixa per variar, ventilar els malentesos i emprendre el vol cap a on ens porti no només el cor, sinó el cap. No volem vehemències, ni venjances ni vels poc transparents. En definitiva, volem una V baixa per votar i vèncer!
