Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una vegada més, com cada final d’agost, ens hem trobat a la plaça per un impuls que no requereix raonament: ho fem i punt. Construïm juntes, durant cinc nits, un espai de festa i llibertat que mira per sobre l’espatlla, i no només pel desnivell arquitectònic de les places antagòniques, la Festa Major oficial. Mentre l’Ajuntament de Manresa finançava la seva festa major, que hauria de ser la de tots, amb el patrocini d’Iberpotash, empresa matriu de l’ICL que col·labora amb l’exèrcit genocida d’Israel, a la plaça Puigmercadal exhibíem orgullosos l’autogestió que no ens lliga a interessos d’aquesta mena, i defensàvem enèrgicament la campanya “Boicot, Desinversions i Sancions” a l’estat d’Israel. Durant cinc nits, hem llegit manifestos carregats d’idees, il·lusions i esperances, de crítica i atac frontal, de cops de ràbia i espurnes de consciència per despertar en les persones que omplien la plaça la inquietud d’una conjuntura que només ens permetrà la victòria. Una vegada més, com cada final d’agost, ens hem trobat a la plaça per lluitar i estimar, així és la nostra Festa Major Alternativa.
El model de festa major alternativa i autogestionada que defensem els col·lectius té encara molt recorregut i, evidentment, sempre hi ha coses a millorar. Però seria injust que aquestes mancances tapéssin una realitat inapel·lable: no se m’acudeix un espai tan lliure i combatiu com aquest, un espai d’oci on es combati enèrgicament el sexisme, el feixisme, el capitalisme voraç i l’espanyolisme, on es combini d’una forma tan harmònica la festa i el compromís social, on es manegin els èxits i els errors sempre prenent com a mesura l'honestedat i l’ètica. El que m’omple d’orgull com a col·laborador i assistent assidu de la FMA és l’entrega abnegada amb què uns pocs fan molt per a molts, i malgrat que alguns mitjans han intentat eventualment embrutar-los la cara, segueixen sent referència i exemple de festa major.
I si hi ha quelcom que em remou encara més l’ànima i les entranyes és que en aquesta edició hem sabut vincular com mai una programació excepcional amb la rebel·lió mateixa. No puc més que felicitar a les companyes de programació, que amb un pressupost ajustadíssim han sabut retornar als escenaris de la FMA grups de nivell i grans desconeguts que han fet de les nits màgia blanca i negra. Però a més, l’Alternativa ha donat un salt qualitatiu: dimarts, les companyes del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) compartien amb nosaltres la seva resistència heroica contra el gran capital; dimecres, les companyes de la PAHC ocupaven un nou bloc de pisos per retornar a les seves famílies la dignitat i l’esperança en un nou acte d’amor als quals ja ens tenen acostumats. I dissabte, la quitxalla ocupava un terreny abandonat per l’Ajuntament, de titularitat municipal, per fer-hi un hort i donar-li vida. A això ens referíem quan titulàvem aquesta edició de la FMA “Tenim memòria, tenim consciència. Desobediència!” També he d’esmentar aquí, és de justícia fer-ho, la meva admiració per les poques, poquíssimes persones que estan consolidant cada any, a risc de deixar-hi la pell, la Festa Major Alternativa Infantil.
Hem desobeït, hem compartit cerveses i experiència, hem parlat de lluita i n’hem fet ús, hem rigut, hem ballat, ens hem enamorat, hem estat lliures i hem desafiat la grisor a la qual ens condemnen la resta de l’any, hem expirat els pecats i prometem cometre’n molts més, ens hem enfadat i després ens hem abraçat, hem somniat desperts i hem dormit més aviat poc, hem estat feliços i per sobre de tot, ens hem estimat molt. Cada any som més grans, cada any més lliures, i cada any més valents. S’ha acabat la 23a Festa Major Alternativa, però la lluita continua. Anem per la 24a?
