Adam Majó | Actualitzat el 27/08/2014

Contra la timidesa

Generalitzar és mentir una mica, ja ho sabem, però permeteu-me que ho faci per afirmar que del caràcter català i, encara més, del manresà me n’agraden la contenció, la sobrietat i una certa al•lèrgia a l’ostentació. No me n’agrada, en canvi, el recel contra qualsevol que tregui una mica el nas, que destaqui, ni que sigui per mèrits propis, ni tampoc les vergonyes exagerades, pròpies i alienes. Entre aquestes vergonyes hi ha el pànic, molt estès, a parlar en públic (encara que el públic siguin un professor i 10 companys de classe). Aquesta mena d’aprensió, un tipus ben concret i conegut de timidesa, té conseqüències ben negatives tant per a les persones que la pateixen com per als col•lectius del tipus que sigui dels quals formen part. Aquells a qui els costa o els aterreix dirigir-se a un auditori –o a una càmera i un micròfon– veuen com la seva opinió és menystinguda o directament ignorada i com, en conseqüència, la dels altres adquireix un pes desproporcionat i determinant. Alhora, els col•lectius (entitats, empreses, clubs, partits…) veuen com la feina de comunicar ha de recaure no sempre en els que millor sabrien exposar el punt de vista del grup, sinó en aquells que tenen la “sort” de no ser tímids i s’avenen a fer-ne de portaveus. Fruit d’aquest caràcter retingut, tendim, sovint, a ser massa comprensius amb la timidesa (sobretot si l’afectat és una dona…), com si es tractés d’un defecte menor, simpàtic fins i tot, que s’ha de prendre tal com és sense provar de corregir-lo. Ja ho sabem, no tothom és igual, per sort, i a tot arreu hi ha gent més expansiva que d’altra, igual que n’hi ha de més o menys ordenada, treballadora, responsable, despresa, etc. Però de la mateixa manera que mirem de millorar en aquests darrers trets de la nostra personalitat, sovint ens conformem excessivament amb les dificultats per expressar-nos en públic, amb les vergonyes injustificades i limitadores. Forma part del nostre bagatge ser comprensius i tolerants amb la timidesa i això es tradueix en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. En l’educació, per exemple. Mentre a Alemanya, també per exemple, els alumnes fan Referats (conferències) des de ben petits, aquí això ho deixem, i encara, per a la universitat, on més d’una passa veritables taquicàrdies per fer una breu exposició a classe davant dels seus mateixos companys habituals.

Cal ser comprensius amb la timidesa, com amb tants altres defectes. Al cap i a la fi és un mecanisme de defensa que ens evita determinats ridículs, però cal tenir clar, també, que és una reacció que es pot, com tantes altres, treballar i modificar a favor d’un mateix i de les persones amb les quals es comparteixen projectes i experiències.



Navega per les etiquetes

timidesaparticipació

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Adam Majó@adammajo Manresà des de l'any 1968. Flamero des del 1970. Militant de l'esquerra independentista des del 1986. Cambrer des del 1991. Veí del barri vell des del 1993. Jugador de rugby des del 1995. Opinaire des del 2001. Regidor de l'Ajuntament des del 2004. Llicenciat en Filologia Alemanya des del 2011. I treballador de la bicicleta també des del 2011.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.