Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'agost de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANY AL POU. En vigílies de l’Onze de Setembre de 1989, el Pou analitzava els moviments per la independència, llavors clarament minoritaris (només un 1,62% de manresans votava opcions clarament sobiranistes. Les formacions independentistes estaven fortament dividides i es disputaven un migrat espai, gairebé exclusivament en l’àmbit de la joventut.
En el reportatge elaborat per Josep Tomàs, Jordi Torra, Teresa Torra i David Torres, es recollia que a Manresa hi treballaven tres formacions polítiques partidàries de la independència: el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), el sector de l’MDT proper al PSAN, que després formaria Catalunya Lliure, i la Crida a la Solidaritat. Esquerra Republicana i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra no tenien com a objectiu prioritari la independència, malgrat que la majoria de militants n’eren partidaris.
Alguns grups –els dos MDT-- veien amb bons ulls la lluita armada perquè podia accelerar el procés i posar en perill l’estabilitat de les forces d’ocupació, i la Crida es mostrava dividida en aquest aspecte, mentre que ERC i ENE es declaraven en contra de Terra Lliure, malgrat comprendre’n l’existència.
Pel que fa a la resta de partits, el PSC-PSOE es manifestava clarament en contra de la independència i l’autodeterminació, per boca del diputat al Congrés Jordi Marsal. CiU també refusava la idea, perquè la tendència havia de ser cap a Europa i anar anul·lant els estats, segons declarava Juli Sanclimens, alcalde i diputat al Parlament. El PSUC i el PCC coincidien a considerar la independència com un dret, però no la defensaven com a projecte polític, segons afirmaven Josep M. Carrillo i Joan Planes. Finalment, CCOO mantenia una posició d’indefinició, tot i que Josep Fuentes es decantava per mantenir una relació amb els moviments independentistes, i el representant de la Federació Patronal del Bages, Celdoni Sala, sostenia que les seves finalitats eren “estrictament econòmiques”.
Baralles a les discoteques
Un reportatge de Montse Ayala i Anna Vilajosana recollia que al llarg de l’any s’havien produït 15 judicis per baralles, tant en discoteques com al carrer. La discoteca Krono’s, prop de Can Poc Oli, era un dels escenaris habituals d’aquests problemes.
S’enderroquen les Mandongueres
El dia 10 de juliol començava l’enderrocament de l’edifici de les Mandongueres, a la plaça dels Infants, que s’havia de convertir en una nova plaça amb amfiteatre per a festes i una escala per accedir al que llavors era la caserna del Carme.
