Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Perquè alguna cosa o acció existeixi i es mantingui cal pensar-hi. Si ningú pensa en una natura neta i no contaminada, aquesta natura desapareixerà. O, si més no, com la natura, els ecosistemes, és molt espavilada, quan l’arraconem es refarà tota sola, sense ajuda de ningú i esdevindrà neta, no contaminada i no explotada. O ens acabarà fent fora als humans com a espècie maldestra i destructora d’ecosistemes.
Qui pensa que la natura està formada per ecosistemes de vital transcendència per als humans? Els científics, els ecòlegs, els biòlegs? Sí, tots ho fan sovint, però pensen en els ecosistemes com a realitats per ser investigades. Alguns pensen que són ecosistemes que cal protegir de dures explotacions. Pocs, ja que la seva feina, el seu pensament i la seva acció es centra sobretot en la recerca. Qui hi pensa, doncs? Els gestors, els tècnics de l’administració, els polítics, les empreses, els ciutadans?
Els gestors i tècnics de l’administració no pensen gaire en la importància dels ecosistemes. Potser es limiten a obeir el que ja està pensat pels polítics. I els polítics, a vegades, pensen i proposen insensateses ambientals sense cap mena de fonament socioecològic. I, de tant en tant, proposen la gestió ambiental justa per mantenir la cara neta.
Per altra banda, les empreses, la majoria, tampoc pensen en uns ecosistemes que ens aportin els recursos que necessitem, en ecosistemes no gaire antropitzats i degradats, és a dir, ben gestionats. Els empresaris pensen en produir i vendre sempre amb el major guany possible. Esporàdicament, hi pensaran però sempre “coaccionats” per la normativa ambiental vigent.
I els ciutadans? La majoria només volen benestar a canvi de comprar i consumir, fent ulls cecs als nyaps ambientals. Pocs coneixen d’on provenen els aliments que mengen, l’aigua que beuen o l’energia que consumeixen. Hi ha massa analfabetisme ambiental.
Només uns pocs pensen en aquests temes i passen a l’acció. Nomes els conscienciats: alguns gestors, alguns tècnics, pocs polítics, molts científics, molts ecologistes. Pocs pensem que el lloc on vivim és un ecosistema del qual depenem. I molts encara pensen en els ecosistemes com a font inesgotable de recursos. Si algú pensa en una bona gestió ambiental i la implementa, els ecosistemes podran continuar donant-nos profit, ens permetran viure millor. Pensar per a existir, no?
