Ignasi Cebrian | Actualitzat el 11/07/2014

Pensar per a existir

Perquè alguna cosa o acció existeixi i es mantingui cal pensar-hi. Si ningú pensa en una natura neta i no contaminada, aquesta natura desapareixerà. O, si més no, com la natura, els ecosistemes, és molt espavilada, quan l’arraconem es refarà tota sola, sense ajuda de ningú i esdevindrà neta, no contaminada i no explotada. O ens acabarà fent fora als humans com a espècie maldestra i destructora d’ecosistemes.

Qui pensa que la natura està formada per ecosistemes de vital transcendència per als humans? Els científics, els ecòlegs, els biòlegs? Sí, tots ho fan sovint, però pensen en els ecosistemes com a realitats per ser investigades. Alguns pensen que són ecosistemes que cal protegir de dures explotacions. Pocs, ja que la seva feina, el seu pensament i la seva acció es centra sobretot en la recerca. Qui hi pensa, doncs? Els gestors, els tècnics de l’administració, els polítics, les empreses, els ciutadans?

Els gestors i tècnics de l’administració no pensen gaire en la importància dels ecosistemes. Potser es limiten a obeir el que ja està pensat pels polítics. I els polítics, a vegades, pensen i proposen insensateses ambientals sense cap mena de fonament socioecològic. I, de tant en tant, proposen la gestió ambiental justa per mantenir la cara neta.

Per altra banda, les empreses, la majoria, tampoc pensen en uns ecosistemes que ens aportin els recursos que necessitem, en ecosistemes no gaire antropitzats i degradats, és a dir, ben gestionats. Els empresaris pensen en produir i vendre sempre amb el major guany possible. Esporàdicament, hi pensaran però sempre “coaccionats” per la normativa ambiental vigent.

I els ciutadans? La majoria només volen benestar a canvi de comprar i consumir, fent ulls cecs als nyaps ambientals. Pocs coneixen d’on provenen els aliments que mengen, l’aigua que beuen o l’energia que consumeixen. Hi ha massa analfabetisme ambiental.

Només uns pocs pensen en aquests temes i passen a l’acció. Nomes els conscienciats: alguns gestors, alguns tècnics, pocs polítics, molts científics, molts ecologistes. Pocs pensem que el lloc on vivim és un ecosistema del qual depenem. I molts encara pensen en els ecosistemes com a font inesgotable de recursos. Si algú pensa en una bona gestió ambiental i la implementa, els ecosistemes podran continuar donant-nos profit, ens permetran viure millor. Pensar per a existir, no?

COMENTARIS

Ana Obregon
Alejandro Lecquio, 01/08/2014, 16:06

Pepita,
La darrera frase no queda gaire clara. Em sembla que Ana Obregon va estudiar biologia, però mai ha estat col·legiada com a professional ni ha exercit la professió, era especialista en moques, no en temes ambientals. Això ho dic jo que sóc especialista amb temes relacionats amb l'Obregon i la conec amb molta, molta profunditat.
Gràcies Pepita, però no faci demagògia amb persones de gran renom artístic, si us plau
Alejandro
(Traducció feta de l'italià amb el google translator, perdoneu les errades de traducció)
I tant espavilada..
Pepita♥, 19/07/2014, 21:28

La natura. Si posem un cotxe dins el bosc, se'l menja. El què fan els polítics insensats i empresaris és molt trist, jo també ho vaig dir. I els científics es clar que estan interessats, és el seu modus vivendi. La pindola que ofereix el doctor surt de les roques, les fulles d'arbre, la terra..he sentit dir fins i tot, que les pedres estan vives (hi ha qui s'ho creu) es mouen. I el petroli que tant us agrada (per correr amb el cotxe de gasoil) surt del fons del mar. Fins aqui el què penso que existeix col.lega de l' Ana Obregón

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Ignasi Cebrian@ignasicebrian Sóc gracienc i visc a Manresa des del 2000. Biòleg i periodista de formació i professor de ciències naturals de professió. Des de sempre m’han seduït els mons del medi ambient, la ciència i la comunicació. No sóc el Capità Enciam i per això faig ecologisme gris, no cridaner i de proximitat, és a dir "sostenibilisme". Tampoc sóc el professor Walter Lewin i per això em dedico a fer docència o divulgació científica també de proximitat i, sempre, de la forma més creativa possible
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.