Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MOTOR. Pràctic, sense pretensions sumptuoses ni detalls d’alta qualitat, però extraordinàriament habitable i eficaç sobre asfalt. La proposta dels romanesos converteix el monovolum més econòmic del mercat en una interessant opció per preu, rendiment i confort de marxa.
El Dacia Lodgy és una alternativa real i assequible per als que tenen necessitats imperioses d'espai i un pressupost de retallada. Parlem d’un monovolum compacte de 4,5 metres que, situat a mig camí de l’Scenic i el Grand Scenic, fa com el cotó i... no enganya. Es ven amb dues disposicions interiors de seients per a cinc o set places i presenta una estampa quadrada i simple que fa pensar més en una furgoneta que no pas en un cotxe. Amaga mecàniques honestes, un interior ben resolt i és dels pocs autos que pots comprar sense espantar-te quan passes per caixa.
Duu un frontal prominent on paracops i engraellat avancen els trets de la nova identitat visual de la marca. L’equip d’il·luminació queda unit per una petita faixa cromada que també suporta el logo identitari. De costat, la línia ascendent dels finestrals fa que el Lodgy sembli més robust mentre que la cua cedeix tot el protagonisme als pilots de senyalització i stop, situats en posició vertical, a banda i banda de la porta del maleter.
Per dins no és tan gran com sembla però reserva una extraordinària distància fins arribar al sostre. A l’habitacle la generositat esdevé virtut, tot és molt simple i aquesta sobrietat ens recorda les posades en escena de fa dues dècades. Hi ha fins a dotze compartiments diferents per a dipositar els petits objectes de butxaca però hem trobat a faltar reglatges a l’hora d’acomodar-nos davant del volant multifunció. Al davantal plàstic no hi ha recàrregues en la botoneria i Dacia comercialitza per primera vegada en aquest model una pantalla tàctil suplementària de set polzades pel navegador, l’equip d’àudio i el mans lliures (extra de 360 euros). L’opció més interessant, però, és la tercera filera de seients, que costa 500 euros i incrementa en dues places addicionals l’espai pels 5 ocupants tradicionals. Els que s’hi acomodin viatjaran en una posició molt poc forçada a diferència d’altres models de la competència. Deixa espai per posar els peus i la distància de la banqueta al terra és considerable. Llàstima que no dugui butaques individuals i que els mecanismes de plegat esdevinguin massa rudimentaris. El darrer dels seients pot retirar-se per complet si som prou forçuts i tenim espai per desar-lo a casa. L’equipament opcional contempla també el sistema d'ajuda a l'aparcament (201 euros) i un limitador de velocitat. A nosaltres ens hauria agradat més subjecció en els seients i un xic més d’angle d’obertura a la porta posterior. L’accés al maleter no aconsegueix l’horitzontalitat absoluta i pot generar problemes a les persones de més alçada. En configuració de set places, amb tots els seients en servei, el Lodgy reserva només 207 litres per a l’equipatge i haurem de prescindir de la tercera banqueta per obtenir un compartiment de càrrega de 634 litres.
En el capítol mecànic podrem triar entre quatre motors associats sempre a la mateixa caixa de canvis manual de cinc relacions. Qui es decanti per la gasolina podrà escollir entre un 1.6 de 85 CV o un 1.2 TCe de 115 CV. De dièsel hi ha els coneguts 1.5 dCi de 90 i 110 CV. El TCe Energy és el propulsor més modern de la gamma. El més discret en potència és igual d’auster en consums però pot esdevenir escàs si tenim intenció de circular sempre a plena càrrega. Heretat de Renault, els francesos el fabriquen a Valladolid per homologar mitjanes de 4,2 l/100 km i emissions de CO2 d’uns 109 g/km. Malgrat tot, en el dia a dia ens serà més difícil aconseguir aquestes xifres ja que no disposa d’una sisena marxa.
El Lodgy munta al davant suspensions tipus McPherson amb braços triangulats i, al darrere, el mateix eix flexible que porta el Renault Kangoo. Aquesta combinació proporciona, en general, un comportament prou noble però transitant amb poca càrrega, sobretot quan hi ha irregularitats al ferm, és fàcil que l’auto perdi roda en els canvis de pes. La sensació de comoditat augmenta amb bon paviment però no arriba a emmascarar del tot els gronxaments de la carrosseria en els revolts tancats. De sèrie porta rodes de 185/65 amb llanta 15 que no beneficien precisament l’agilitat del cotxe però, a canvi, li proporcionen una conducció molt previsible. Subvirador davant d’eventuals excessos, el nostre protagonista hauria de millorar l'aïllament acústic i la resposta del motor a baixes revolucions. Algunes reaccions mandroses i el topall de potencia obliguen a recórrer massa sovint al canvi per no perdre dinamisme. Munta discs als davant i tambors al darrera, sistema ABS amb repartidor de frenada i EBV. L’ESP i l’ASR estan disponibles en opció per 220 euros, però a nosaltres ens han semblat excessivament intrusius.
Característiques tècniques:
Motor: Davanter 1.461 c.c dCi de 90 CV Common Rail i Turbo, gasoil.
Canvi: manual 5 vel.
Direcció: assistida elèctrica.
Frens: Discs/tambors.
Vel. Màx.: 169 km/h.
Accel. 0 a 100 km/h: 13,1 segons.
Consum mitjà: 4,2 litres.
Preu: 13.800 euros.
