Josep M. Oliva | Actualitzat el 04/07/2014

300 números del Pou

Hi ha projectes que es poden materialitzar gràcies a l'obstinació d'una colla més o menys reduïda de gent, però una publicació periòdica com aquesta necessita la complicitat d'un nombre important de persones tant per poder-se engegar com per poder-se mantenir. Per això, en el naixement el 1987 d'El Pou de la gallina, més encara que la tenacitat dels seus impulsors, hi va pesar la il•lusió col•lectiva que va concitar i, en última instància, el nombre de subscriptors que van creure en aquell projecte. En un moment en què semblava que encara hi havia moltes coses per fer i la gent seguia vivint una certa sensació d'efervescència, treure una revista local al carrer o col•laborar com fos perquè sortís era vist com un acte d'una certa militància. De fet, la raó de ser d'aquesta revista era aprofundir en alguns temes que el diari no tocava o els tocava més de passada i, sobretot, "dir allò que els altres no deien" i això últim generava moltes adhesions. Crec que són dos objectius que s'han anat complint fins i tot a costa, com era d'esperar, de tenir algun disgust i d'haver de trampejar algun malentès. I aquí seguim.

En aquests 27 anys de vida de la revista el panorama comunicatiu local ha canviat substancialment. Aquella eufòria que ho amarava tot va anar declinant i aquell ambient radiofònic i televisiu que s'havia viscut durant alguns anys a Manresa ha anat quedant en no-res: el tancament tot just la setmana passada de TVM n'és l'últim i trist exemple. Mentrestant el Pou ha anat fent la viu-viu, no pas sense dificultats, però sense faltar ni un sol mes al quiosc, millorant en el possible el seu aspecte, donant pas a un nou mitjà d'una nova generació —El Pou digital— i mantenint el cicle de taules rodones mensuals engegat fa uns quants anys. Tot és ben afalagador... però cal ser conscients d'una cosa: si els seus impulsors tinguessin ara la mateixa idea que van tenir llavors, el Pou es quedaria en un projecte fallit. I no només per la mala conjuntura econòmica sinó per moltes altres coses. Per la manca d'aquell entusiasme general i d'aquell esperit de militància i per un desinterès ben evident per la premsa i per tot el que comporta d'implicació en la vida pública. Penso que si el Pou es continua mantenint viu no és tant per la demanda d'un mitjà escrit sinó pel que té d'emblema manresà. Segurament a aquestes alçades El Pou de la gallina ja és més que una revista.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.