Tigre de Paper aposta per la literatura amb crítica social

per Aida Malllofré, 12 de maig de 2012 a les 21:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

EMPRENEDORS. Arnau Carné i Simón Vásquez van llançar-se a l’aventura i van obrir les portes, el passat setembre, de l’editorial manresana Tigre de Paper|Edicions. Han creat una microeditorial amb obres de temàtica social que reivindica la combinació de la lectura planera i la reflexió crítica.

El projecte ja porta tres novel·les publicades, Tropel , Harraga i La Guerra just acaba de començar . La primera tracta sobre el moviment estudiantil a Colòmbia, la segona sobre el tràfic de drogues i de persones, i la darrera sobre la lluita antifranquista en l’alienada Mallorca dels anys 70.

Parlem amb Arnau Carné, un dels socis de la cooperativa manresana.
Arnau Carné, un dels impulsors de l'editorial Tigre de Paper Foto: Aida Mallofré 

Explica’ns el projecte. Què és Tigre de Paper?
Tigre de Paper|Edicions és un projecte que edita obres en català, en paper i que es caracteritzen per tenir un mínim de contingut de crítica social. És a dir, històries que fomenten la reflexió i la crítica del món on vivim, a la vegada que estimulen maneres d’organitzar-se per canviar el sistema i puguin generar models alternatius de vida.
Com sorgeix la idea?

Tant en Simón com jo venim del món de l’activisme, d’organitzacions polítiques i socials, i sempre ens havia preocupat una mica el tema de la formació política en l’àmbit literari. Tigre de Paper també neix per dotar d’una eina als propis moviments socials.
Per què aposteu per la novel·la i la narrativa amb una basant política o social?
Publicant obres de literatura com la novel·la o la narrativa acostem a les persones lectores en el món de la crítica social, però no des d’una lectura feixuga com pot ser la de l’assaig. El nostre objectiu és que el lector pugui gaudir d’una trama novel·lesca que a la vegada el faci reflexionar. Reconeixem la importància d’obres d’assaig que aprofundeixen més en certs temes, però creiem que aquesta basant ja està coberta per d’altres editorials, tant en català com en castellà.
Per tant, busqueu un públic ampli, més enllà de les persones ja actives socialment.
El format de novel·la ens apropa a aquelles persones que fins ara no han estat actives socialment. Poder trobar un llibre de la nostra editorial a qualsevol llibreria permet un primer encontre en l’àmbit de les reflexions dels moviments socials.
Vosaltres busqueu un canvi polític i social. La lectura, la formació, és una eina molt important? Més que la formació, l’important és la reflexió. És a dir, que una obra literària no deixi indiferent a les persones i que generi una capacitat crítica, tant si llegeixen una novel·la de les màfies que s’aprofiten del fet migratori, com si al diari surten notícies sobre canvis de govern.
Parles molt sovint dels moviments socials. Com és visualitzen en les vostres obres?
Els protagonistes o els personatges secundaris dels llibres de Tigre de Paper solen ser activistes. També vinculem algunes obres amb organitzacions socials que ja existeixen a casa nostra. En el cas de dues de les novel·les que ja hem editat, Harraga i  Tropel , les hem publicat amb la col·laboració de l’Associació Espai Democràtic Intercultural i el Col·lectiu Maloka, respectivament. Ells han escrit la carta de presentació del llibre i participen en els actes que donen a conèixer les seves obres fent  xerrades sobre la temàtica social que les envolta.
Ara a la primavera publicareu un llibre de poesia ( Postmortem. I del no res tot ) de David Caño finançat a través d’un projecte Verkami.  En què consisteix aquest projecte? Per què l’heu escollit?
Verkami és un projecte de micromecenatge, a través d’Internet, en què persones anònimes avancen els diners dels productes de l’editorial abans de què surtin al mercat. A nosaltres ens va semblar interessant  aquest sistema de finançament perquè permet donar viabilitat econòmica als projectes. Ens assegura que un mínim de persones compraran o faran una aportació abans d’haver imprès el llibre. A més, havíem de fer una aposta segura perquè el llibre de David Caño, que és en format de poesia, surt de la nostra línea editorial fins al moment.
A la vostra web afirmeu que els vostres criteris de selecció dels llibres són: literaris, socials i econòmics. Quin pesa més?
Intentem que els que pesin més siguin els literaris i socials. Ara bé, ens condiciona necessitar un mínim de vendes per cobrir l’edició. Ens agradaria que la viabilitat econòmica  no fos tan important però s’ha de mirar per la supervivència del projecte.
La vostra presència a les xarxes socials i a Internet és destacable. Per què aposteu per aquest tipus de difusió?
Tenir presència a les xarxes socials és molt important pel nombre de gent que hi té accés i la llibertat per desenvolupar-nos-hi que ens ofereix.  Als mitjans convencionals és molt difícil accedir-hi ja que estan controlats per grups empresarials que ja tenen coberta la seva quota de mercat amb les grans editorials. De totes maneres també apostem molt per les presentacions dels llibres, els espais de trobada física on es genera debat.   
Davant del context social i econòmic dels darrers anys era una necessitat un projecte literari amb continguts de crítica social?
La necessitat és independent al context social. El fet de promoure la lectura en català de cultura crítica, és transversal a qualsevol tipus de model social que hi pugui haver.
Els projectes es veuen condicionats pel moment en què es situen. Com ha afectat a Tigre de Paper la conjuntura actual?
En el bon sentit ara és una època que està oberta als canvis. Un moment propici perquè la gent veu que amb aquest model de societat no es va enlloc i que s’ha de fer un canvi. En aquest sentit hi ha una part més amplia de la societat que es receptiva a continguts de reflexió i anàlisi. D’altra banda, sobreviure econòmicament en aquest moments de regressió és més complicat. Tot i les dificultats, considerem que és molt important estar presents en aquests moments de transformació contribuint  a què el canvi vagi cap a un sentit més progressista que conservador.



Participació