Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE-ENTREVISTA. Parlem amb Jordi Bosch (Mataró, 1956) un actor del tot consagrat de l’escena catalana. A part dels seus treballs teatrals, s’ha prodigat força al cinema i a la televisió, on ha intervingut en sèries com Nissaga de poder, Minoria absoluta, amb qui compartia escena amb la seva parella, Emma Vilarassau o, més recentment a Sagrada Família.
Últimament també ha aparegut al film Tengo ganas de ti. Al costat de Jordi Boixaderas, està de gira amb l’obra El Crèdit, l’última comèdia de Jordi Galceran dirigida per Sergi Belbel que va passar pel Kursaal el cap de setmana passat.
Com a actor i protagonista d' El Crèdit , d'on creus que prové l'èxit de l'obra?
-En primer lloc, de l’autor, Jordi Galceran. Ha escrit una text molt bo i el més important és que ho ha fet pensant en el públic. Ha aprofitat la seva saviesa com a dramaturg i home de teatre i de comèdia. Galceran, al llarg de la seva carrera, ha fet obres molt rellevants. Coneix molt bé l’espectador i sap escriure perquè públic i comèdia connectin.
En el seu moment, El Mètode Grönholm va tenir un gran èxit. Creus que El Crèdit podria arribar a superar-lo?
-No, al contrari. Penso que són obres que sumen. És a dir, que van creixent amb la carrera de Galceran. I ombra, en absolut. Tant El Mètode Grönholm com El Crèdit passaran a la història.
El Crèdit tracta el conflicte entre un director de sucursal bancària —el personatge que interpretes— i un client (Jordi Boixaderas) a qui li deneguen un crèdit. El punt de partida és el d’una persona que ho té tot i una altra que, per contra, no té res. Però, anem més enllà. Com a actor de l’obra, com la definiries?
-Es pot definir de moltes maneres. Per mi, el més important de tot és que El Crèdit és una comèdia molt divertida i que la gent s'ho passa bé. Galceran ha estat capaç d'agafar un fet tan corrent, quotidià, conegut... com demanar un crèdit i, a partir d’aquí, ha establert una relació entre dues persones. Aquesta relació va canviant mentre evoluciona la funció.
L’obra és una crítica al sistema bancari actual o té per objectiu intentar transformar una situació dramàtica de la societat en una comèdia?
-Em remeto a l’autor. Galceran no vol fer crítica de cap sistema ni de res. Fins i tot, m’atreveixo a dir que no vol que la gent pensi... Ho dic en el sentit de crear textos en què el públic hagi de reflexionar molt. No vol fer un tipus de teatre en què es planteja una situació i ha de ser el mateix espectador qui en tregui conclusions. Galceran agafa una situació quotidiana, amb la qual la gent d’identifica, i d’això en fa una comèdia prou divertida. Perquè el públic s’ho passi bé. Com més rigui, millor. Qualsevol bona comèdia ha de partir d’un tema corrent i familiar.
A l’obra, interpretes el director d’una sucursal de La Caixa. Si en la vida real, fossis director d’una entitat bancària, li donaries un crèdit a Jordi Boixaderas?
-Al Jordi, i tant que l'hi donaria! Li donaria moltes més coses que un crèdit. Per mi, el Jordi ja és un germà i, a més, és una persona que m’estimo molt. No li negaria mai res!
Foto: Marcel Galan
