Adam Majó | Actualitzat el 27/06/2014

Forallac i can Rosal

L’any 1977 al Baix Empordà s’hi va constituir un nou municipi a partir de la unió de tres pobles que estaven a tocar: Fonteta, Peratallada i Vulpellac. Era important deixar clar que ningú es menjava ningú i que tothom mantindria la pròpia personalitat. Per això van decidir batejar l’entitat creada amb una nova paraula feta a partir de la primera, la segona i la tercera síl•laba de cada un dels pobles seguint l’ordre alfabètic. D’aquí en sorgí aquest nom de ressonàncies genuïnes però inventat fa quatre dies: Forallac.

A les antípodes d’aquest esforç per fer prevaldre el sentit comú i adaptar l’estructura legal i política a la realitat quotidiana hi ha el cas de can Rosal, al Berguedà. Aquest petit poble, sorgit ara fa 150 anys a l’entorn d’una fàbrica i una parada de tren, manté una activitat social, cultural i comercial destacable i ha sobreviscut a la fi de l’activitat econòmica que en va ser la gènesi i a la trista fi de la línia ferroviària. Tot i així, els límits municipals no s’han modificat des d’abans de la seva fundació i el poble es manté dividit entre tres municipis —Berga, Avià i Olvan— la frontera dels quals talla el nucli urbà en tres trossos.

En el cas de Forallac van saber adaptar uns termes municipals dibuixats segles enrere a partir del relleu natural, però també de límits parroquials i feudals així com d’interessos particulars de persones influents, a la nova realitat del segle XXI. En el segon cas, la manca de voluntat per entendre que els límits de terme no són fites sagrades ni propietats privades a defensar, sinó simples instruments de l’administració per servir millor els veïns i veïnes, han impedit fer allò que el sentit comú demana: posar tot el nucli urbà de can Rosal sota el mateix paraigua municipal, ja sigui propi o compartit amb una altra població propera.

I aquest raonament, el de revisar els límits de terme municipal i l’estructura dels municipis per adaptar-los a les transformacions urbanes i a les necessitats del territori i les persones, el podríem aplicar també a molts altres municipis del Bages on hi ha poblacions amb termes desproporcionats que encotillen la del costat, carrers (o monestirs…) d’un poble que pertanyen al poble veí o ciutats reals que agrupen més d’un municipi i que requereixen planificacions conjuntes. I si el problema és de noms, ja hi trobaríem alguna solució, com a Forallac.




FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Adam Majó@adammajo Manresà des de l'any 1968. Flamero des del 1970. Militant de l'esquerra independentista des del 1986. Cambrer des del 1991. Veí del barri vell des del 1993. Jugador de rugby des del 1995. Opinaire des del 2001. Regidor de l'Ajuntament des del 2004. Llicenciat en Filologia Alemanya des del 2011. I treballador de la bicicleta també des del 2011.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.