Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja tenim un nou rei, el fill primogènit dels fins ara rei Joan Carles I que exercirà la condició de cap de l’estat espanyol . Segons l’article 57.1 de la Constitució espanyola, la Corona d’Espanya és hereditària en els successors de Joan Carles I de Borbó. Diu l’esmentat article que la successió al tro seguirà l’ordre regular de primogenitura i representació, amb preferència de l'home sobre la dona. Dit en altres paraules, la Constitució diu que el cap d’estat serà un dels fills d’un senyor que el general Franco va posar en aquest lloc en plena dictadura, i després d’ell, els fills dels seus fills pels segles dels segles.
La Constitució no aclareix si aquests fills amb dret a heretar la condició de cap de l’estat espanyol, han d’haver nascut o no dins del matrimoni. Aquest fet és rellevant atès que, des de l’any 2012, existeix una demanda judicial reclamant el reconeixement de paternitat del fins ara rei Joan Carles I de Borbó. El demandant, que es català i es diu Albert Solà, és home i va néixer abans que Felip VI. Segons ell, el seu naixement va ser fruit d’una relació esporàdica entre el rei i una dona de l’alta burgesia catalana (una de les 1.500 dones amb les quals l’exrei s’ha ficat al llit, segons afirma un periodista anglès, especialitzat en afers reials). Per tant, si la seva demanda prosperés, resultaria que l’Albert Solà és el legítim hereu de la corona espanyola, d’acord amb la regla que estableix la constitució. Cal dir que l’Albert Solà no ha pogut aconseguir fins ara una prova genètica del seu presumpte pare, però sí que ha comparat el seu ADN amb el de l’altra persona, una dona belga, que també reclama la paternitat. Les anàlisis demostren que els seus ADN son compatibles amb un progenitor comú.
La demanda no ha pogut prosperar perquè el demandat gaudeix de la condició d’inviolabilitat. Aquesta barrera legal que impedia que la demanda avancés, ha caigut amb l’abdicació i això explica les presses que el govern del Partit Popular té per aixecar una altra barrera legal per tal que ningú pugui indagar en la veracitat de les demandes de paternitat contra el fins ara rei d’Espanya. Per guanyar temps, el govern ha introduït dues esmenes a una llei que ja estava en tramitació per colar una protecció excepcional tant en l’àmbit penal com en el civil. Una autèntic bunyol legal que, a més, contradiu la doctrina del Constitucional.
La demanda presentada l’any 2012 per l’Albert Solà va ser arxivada pel jutge, basant-se precisament en la protecció d’inviolabilitat de què gaudia el demandat. Solà va presentar en el seu moment un recurs contra aquesta resolució judicial, recurs que està pendent de deliberació a l’Audiència de Madrid. Per aquesta raó, el presumpte fill del rei va presentar, el dia 23 de juny, una ampliació de la demanda inicial. Argumenta, amb raó, que s’han esdevingut fets nous que afecten un plet pendent de sentència.
Sigui com sigui, el fet demostra que els espermatozous són més importants que la voluntat dels ciutadans a l’hora de decidir qui exerceix la màxima prefectura de l’estat espanyol i posa en evidència l’anacronisme de la institució monàrquica.
