Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa un parell de setmanes vaig participar, en nom del meu gremi, en la IX Convenció del Comerç de Catalunya. Es va celebrar a Barcelona i va servir també per celebrar els 30 anys de vida de la Confederació de Comerç de Catalunya.
Ho explico perquè em va servir per adonar-me directament i personalment de la gran història, riquesa i potència del comerç català. Val a dir que, si bé es troba molt atomitzat, suposa en conjunt el sector que més llocs de treball, directes i indirectes, genera. I vaig veure també com gràcies a l’associacionisme s’han aconseguit nombrosos guanys corporatius que també han beneficiat, en darrer terme, els clients en general. També es va constatar que, globalment, qui cau percentualment menys dins de la crisi és el comerç especialitzat i qui la pateix més és qui no s’ha posat prou al dia tecnològicament i a nivell de bon servei. Com també les grans superfícies i hipermercats, encara que no ho sembli perquè disposen encara de recursos financers i un cert suport “mediàtic”.
Crec que és bo donar a conèixer aquestes coses i conscienciar tothom de la necessitat de preservar aquest model socioeconòmic que tenim a casa nostra i que sovint no valorem com cal. I això també cal fer-ho extensiu a determinats botiguers, queixosos per sistema i que no valoren prou formar part i donar suport a les entitats que treballen en nom de tots.
De fet, on hi ha comerç de proximitat, hi ha convivència i civisme. Pau, en definitiva! I els nostres carrers són vius i plens de personalitat (tot i que hi ha massa sovint clons fruit de la implantació ferotge de cadenes de franquiciats). És una cosa que hem de tenir present globalment a l’hora de decidir on anem a comprar el que necessitem. La nova Catalunya independent que s’albira a l’horitzó necessita un comerç de qualitat i una forma oberta i franca d’implantació empresarial. No es poden fer lleis i normatives a mida dels grans distribuïdors quan, objectivament, el nostre model ha funcionat des de sempre raonablement bé.
Ah! Un darrer apunt. La Confederació de Comerç va atorgar durant aquella jornada una medalla al president Mas, per agrair-li el seu compromís personal amb el dret a decidir. O sigui, que quan es parla d’empresaris catalans intranquils o anguniosos amb el “procés”, que no hi posin de cap manera els del ram del comerç! Queda dit.