Isabel Palà | Actualitzat el 12/06/2014

Human Towers

Ho confesso. Dilluns em vaig comprar el diari en format paper. (Sí, sí encara sobreviu!). Però no vaig fer-ho a les 8 del matí just en sortir de casa, ni a l’hora d’esmorzar a mig matí. Ni tan sols vaig gastar minuts de dinar per anar a cercar un quiosc prop de la feina. Vaig comprar el diari a 10 minuts per les 8 del vespre. Alguns podeu pensar que és una ximpleria comprar el diari a aquesta hora quan les noticies ja gairebé estan desactualitzades. I potser és veritat. Però la meva raó no va ser altra que tenir entre les mans, tan a prop com em pugui ser possible, una d’aquestes imatges castelleres que, aquest cap de setmana, han fet viatjar la cultura catalana de Londres a París, de Brussel•les a Ginebra, de Lisboa a Roma i, és clar, a Barcelona.

Veure la pinya de mans, colzes i peus, els colors blancs i vermells, les mans entrellaçades i l’emoció dels eslògans davant d’una Human tower que fa aixecar la mà de l’enxaneta gairebé a tocar d’una altra torre, aquesta, Eiffel, no té preu. Ni hora. I com aquesta, tantes altres estampes que retinc a les retines. Més de 5.000 castellers defensant el 9-N, el dret dels catalans i catalanes a emetre el seu vot –sigui el que sigui– i deixant estampes, arreu del món, d’una bellesa incalculable. A ulls catalans i a ulls de qui ho miri, sigui de la nacionalitat que sigui.

Des de sempre m’ha agradat la màgia dels castells i els valors que representen, dins i fora el terreny. I, si no, mireu la pinya que els castellers de Barcelona estan fent en favor de l’alliberament d’un dels seus membres, en Sergi Rubia (#SergiLlibertat) empresonat de manera exageradament injusta pels fets de Can Vies. La seva delicadesa, el seu afany de superació, el seu saber treballar en equip, la seva intergeneracionalitat i el seu ànim festiu sempre m’encomanen una sensació de serenor i llibertat extrema, com si només mirant-los jo també em sentis una mica més a prop del cel. Són un signe identitari i responsables de molts ohhhs! i aiiis! al llarg de la seva història i de la particular de cada un de nosaltres. Avui dia, sens dubte, els millors ambaixadors despolititzats per defensar la causa: la necessitat imperant, en un país amb llibertat d’expressió, de fer-la sentir traduïda en vots. (Reitero. Dret a decidir. Dret a opinar. Sigui el que sigui).

Mirant-los dilluns, mentre les lletres del text periodístic se’m difuminen en els contorns de les imatges, sento que m’emociono. No només perquè la imatge és bonica i els colors i els contrastos destaquen, sinó perquè imagino tot el que la humanitat és capaç i podria ser capaç d’aconseguir si moltes més vegades anés a l’una. Igual que quan s’apila a fer un castell.


COMENTARIS

Oh
Pepita, 22/07/2014, 15:41

Amb aquest titol un anònim a 20/07/2014 diu (a proposit del Pi de les tres branques i els castellers de Berga) que és de verguenza ajena, que som nazis, separatistas, amistades peligrosas, i que només si n'hi haguessin uns quants com ell potser d'aqui uns 100 anys el país aniria bé. L'he vist tant desencaixat, descalificat i desenfocat que li he replicat tant bé com he pogut per veure si llegeix millor o escolta millor o fa algun gest millor, perquè me'l imagino fatal (no us explico com, que hi pot haver algú sensible). Ara a les 15:00 h, avui les notícies de tv cuatro, diu que a Madrid s'estan desplomant els arbres dels parcs i no saben per què. Jo sí que ho sé. Els arbres s'estàn solidaritzant amb el Pi de les tres branques perquè és (era) el seu avi i han atemptat contra ell. / Rajoy ha dit que no parlarà res sobre celebrar el referendum. Però que si volem podem parlar de millores en les condicions econòmiques per les autonomies.
Això em sembla que és fàcil d'entendre per tothom. Rajoy està acorralat i es pensa que estem en venta./ Mossèn Ballarín: de allà dalt a Berga, Gòsol. Té publicades 40 obres. L'última l'ha hagut de dictar (no hi guipa), i és de política actual. Diu que no entén perquè ERC i CiU no s'ajunten i fan una gran pinya (com els castellers). Es un personatge amb molta intel.ligència i sempre estic d'acord amb el què diu. Creu amb els dimonis com jo.
Tots! haurien de caure els arbres de Madrid. I no parar fins que el Rajoy ens deixi llibertat d'expressió per opinar, per decidir -sigui el que sigui- i no només parlar del que vol ell. Que ja no tenim 4 anys, osti!

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Isabel Palà

@IsabelPala Manresana (del 1984), inquieta, tastaolletes, lletraferida i amant de la cultura en general. Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en el món del periodisme escrit al diari Regió7 i Manresainfo, i a les ones de Catalunya Ràdio i Ràdio4. La seva vinculació amb el mitjà televisiu comença a Televisió de Manresa on presenta el programa “Angular”. Posteriorment, treballa per les productores E2S i Alguna Pregunta en diversos projectes audiovisuals. També desenvolupa  tasques de guionista i projectes de comunicació 2.0.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.