Marta Perarnau | Actualitzat el 09/06/2014

Jo no vull ser rei

Aquesta primavera va d’enderrocar. Primer va ser l’intent d’enderroc del nostre teatre Conservatori; després, la grua anihiladora de Can Vies. Ara es tracta de derrocar el rei.

Em fa certa gràcia que es parli de la figura del rei en termes de democràcia. Per molt que jugués un paper important en l’època de transició, per molt que hagi estat un rei “benèvol” i “considerat” amb la ciutadania de peu, per molt que caigui bé, no acabo d’entendre que el càrrec més hereditari i més allunyat de ser escollit per la majoria del poble sigui mitificat com a líder de la democràcia.

Ara que les consultes són a l’ordre del dia, que ens ho demanin, si volem continuar alimentant una monarquia que en els últims temps ens ha donat més penes que alegries. Això sí que seria un signe de plena democràcia del segle XXI! Jo em pregunto per a què serveix, un rei, actualment? Per presidir desfilades militars? Per sortir a les revistes del cor? Per desitjar-nos unes bones festes a final d’any? Sembla mentida que a aquestes alçades continuem perpetuant una institució que no remena les cireres però que, en definitiva, pot prendre l’última decisió en tot.

De totes maneres, em sembla molt bé que Joan Carles I hagi pres aquesta determinació. S’ha fet gran i s’ha de deixar pas a les noves generacions. Ara només falta que aquestes noves generacions no es diguin Felip VI (la gran ironia de la vida havia de fer que es digués Felip, oi?). L’actual rei ens ho ha posat en safata: ara és el moment d’acabar amb l’arbre genealògic reial (i amb això no vull dir que se’ls hagi de guillotinar!) però s’ha d’acabar, això de viure a cos de rei.

Fins fa uns quants anys, m’hauria fet enfadar que, per més inri, se seguís la tradició masclista en la successió hereditària. En els temps que corren, però, i vista la trajectòria de les dues infantes (una per curta i l’altra per llarga, per dir-ho d’alguna manera) qualsevol reclama que, a sobre, regnin elles!

Deia abans que se’ns hauria de preguntar si volem continuar sent la plebs sota la tutela d’un monarca. En ple procés sobiranista a les nostres terres, i pels mesos que ens queden, potser no cal ni preocupar-nos-en. Visca la república independent de casa meva!


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Marta Perarnau
Manresana del boom del 77, biòloga i traductora de formació. Mare de dos fills i membre del gran club de dones que intenten arribar a tot arreu, però arribar-hi bé. Gran amant de les llengües i del dret a parlar-les on sigui. Treballa a l’àmbit sanitari i li apassiona el món de la subtitulació. Ha participat en alguns projectes audiovisuals.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.