Josep M. Oliva | Actualitzat el 05/06/2014

La nostra intimitat al facebook

Quan no existien les fotos digitals ni aquesta facilitat d’ara per retratar-ho tot, les fotos personals, en paper, les de tota la vida, tenien un valor especial. “Tu retratito lo traigo en mi cartera, donde se guarda el tesoro más querido...”, cantava a ritme de ranxera l’Antonio Aguilar, i el cert és que hi havia fotografies que el podien tenir el valor d’un tresor. Tant és així que moltes parelles quan acabaven la seva relació acordaven trobar-se un dia per tal de retornar-se les fotos que l’un pogués tenir de l’altre, com si quedar-se amb els seus retrats hagués estat el mateix que tenir segrestat un trosset de la persona que havien estimat. D’aquella situació en la qual tothom tenia un estoc fotogràfic d’imatges pròpies molt més modest i la seva circulació era absolutament restringida s’ha passat a una altra totalment diferent. Una situació en què la sobreabundància d’imatges ha banalitzat el valor que tenien les fotografies i la seva difusió massiva a través de totes les noves tecnologies ha anul•lat el caràcter de document privat. Facebook, amb la complicitat dels mòbils i de tots els estris capaços de fer fotos, s’ha convertit en el paradigma d’aquesta nova conjuntura.

La gent, i molt especialment la més jove, es passa el dia fent –i sobretot fent-se– fotos amb un afany narcisista mai vist per abocar-les després a la xarxa multiplicades fins a l’infinit com en el miracle dels pans i els peixos. Fotos adotzenades de noietes que presumeixen de pits operats i ajunten els seus caps, traient la llengua, amb un posat que intenta vendre desimboltura, alegria i un cert aire triomfal. Però també fotos més convencionals i fins i tot familiars, que acabaran saltant d’ordinador en ordinador, d’aquí a l’altra punta de món, fora de qualsevol control dels que les hi han posat. Un dia seran el testimoni d’amistats trencades, de parelles desfetes o de situacions que comprometran o com a mínim avergonyiran a més d’un. Llavors podran exigir que els buscadors eliminin el seu rastre d’Internet, però mai no podran recuperar les imatges que un dia van ser d’ús públic i que tothom va poder capturar. Quan pensin que les seves fotos personals podrien ser a la cartera de qualsevol s’adonaran que la seva inconsciència els ha passat una factura terrible. Els que valorem la nostra intimitat ens esgarrifem només de pensar-ho.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.