Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Estic content que Esquerra Republicana hagi sigut el partit polític guanyador de les passades eleccions europees a Catalunya; celebro que Iniciativa per Catalunya hagi millorat de forma important el seus resultats i que s’hagi incrementat el nombre de vots als partits que estan a favor del dret a decidir. M’alegra també que a l’estat espanyol es comenci a trencar el fins ara sòlid bipartidisme PP-PSOE que ens ha conduït fins a la deplorable situació actual. La pèrdua de més de cinc milions de vots per part d’aquests dos partits són un veritable terratrèmol polític i el senyal inequívoc que el panorama polític espanyol experimenta moviments de fons.
Però no hem d’oblidar que aquestes eren unes eleccions per escollir el parlament europeu i que allò que estava en joc no era el panorama polític a Catalunya i a Espanya. En tot cas, aquest era una tema col·lateral, encara que important com a test de les tendències futures. El que estava en joc era si apareixia un alternativa clara a les polítiques neoliberals impulsades per la Comissió Europea, amb el suport del Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional. Els senyals que aquesta alternativa era possible haurien estat que els grups parlamentaris que han donat suport a aquestes polítiques rebessin un càstig sever i que els grups que aposten per aprofundir en el model d’una Europa progressista, solidària, ecològica i democràtica tinguessin un suport considerable.
Cap de les dues coses ha passat. És cert que el grup parlamentari popular i el socialdemòcrata han rebut menys suport, però en cap cas proporcional al dany que han causat al projecte europeu. I encara que han crescut algunes opcions aglutinades dins del grup Esquerra Unitària Europea que plantegen una europeisme crític, el més greu és que s’ha produït un creixement considerable de partits xenòfobs i populistes que apunten en la direcció contrària: cap a una Europa més insolidària i tancada en les fronteres de cada país, on poden ressuscitar els pitjors fantasmes del nostre passat recent.
Els resultats electorals fan evident un creixent rebuig cap al projecte europeu tal com s’està desenvolupant sota l’hegemonia política dels populars i socialdemòcrates i als servei dels grans interessos financers. Els ciutadans del continent han castigat de forma rotunda l’ “austerici“ econòmic i la manca d’un veritable debat democràtic a nivell europeu. Però la foto final d’aquests comicis no permet visualitzar de forma clara com evolucionarà aquest descontentament. És una foto final borrosa, fragmentada i confosa en què el personal apareix angoixat, perplex i desconcertat.
Els conservadors del grup popular europeu i els socialdemòcrates, malgrat la pèrdua de vots, retenen encara el 53% dels escons europeus. L'opció més probable és que cedeixin a la tendència de bunqueritzar les polítiques que, de fet, han impulsat conjuntament fins a arribar, inclús, a formalitzar una coalició. Queda molta feina per fer fins que aparegui una alternativa que no assumeixi els dictats de la Troika però que tampoc es tanqui en els egoismes dels estats nació.
