Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS AL POU. Érem en els primers anys de la política de normalització lingüística de la Generalitat, s’acabaven de publicar les ponències de les Primeres Jornades de Normalització Lingüística al Bages i en una enquesta feta per la revista amb la col·laboració dels alumnes de COU de l’institut Pius Font i Quer a una mostra de 600 ciutadans, un 82,4% d’aquests manifestava poder parlar català.
En el reportatge elaborat per Ramon Fontdevila, Teresa Torra i David Torres es constatava un bon coneixement de la llengua catalana a la ciutat, tant segons l’enquesta pròpia com d’acord amb el darrer padró municipal de 1986, segons el qual un 77,9 deia parlar català. L’optimisme es reduïa, però, quan s’analitzaven les actituds dels parlants i l’ús de la llengua en els diferents àmbits, malgrat que l’enquesta continuava reflectint una utilització força elevada del català.
La capacitat d’escriure’l, però, minvava dràsticament i només un 57,1% dels enquestats afirmava optar pel català a l’hora de redactar una nota. En l’àmbit comercial, el seguiment dels xecs dipositats durant dos dies en les oficines de la Caixa d’Estalvis de Manresa constatava que només el 35,15% eren redactats en català i que el 64,85% restant era en castellà.
Faltaven places escolars
S’havia obert el període de preinscripció als centres d’ensenyament de la ciutat i en el reportatge de Joan Morros i Eudald Tomasa es destacava que 156 nens s’havien quedat sense plaça a les tres llars d’infants públiques (Picarol, Espurna i Ginesta). L’ensenyament secundari estava totalment saturat i la demanda als instituts Lacetània i Peguera sobrepassava de llarg les places disponibles. Paral·lelament s’estava estudiant el traspàs de l’Escola d’Arts i Oficis a la Generalitat.
Començava la rehabilitació
Un altre reportatge, en aquest cas de Montse Ayala i Anna Vilajosana, constava l’inici de la rehabilitació del barri Vell. S’havien comprat solars i cases, s’havien d’expropiar terrenys i les primeres actuacions s’adreçaven a la remodelació de la fàbrica Balcells i el seu entorn. Una segona fase s’havia de centrar en el sector del carrer de Sobrerroca i el Joc de la Pilota, en els terrenys cedits a l’Institut Català del Sòl, i també es preveia el desenvolupament posterior de projectes com ara l’habilitació de la caserna del Carme com a alberg juvenil..
Ignasi Perramon
El personatge entrevistat a fons per Jordi Sardans era el regidor Ignasi Perramon i Carrió, llavors regidor a l’oposició per l’Esquerra Nacionalista, coaligada a ERC, el qual analitzava el seu passat al PSAN i els organismes de resistència antifranquista, i l’etapa en el govern municipal de progrés, al departament d’Urbanisme.
