Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La ciència és una activitat humana, per descomptat, realitzada sobretot per científics. Sovint, però, es pensa que els científics pertanyen a un grup social aïllat de la resta dels humans, els quals parlen un llenguatge inaccessible. Això no és del tot cert; la ciència, o el mètode científic, té la seva fonamentació en capacitats humanes que tothom comparteix, com per exemple l’observació, l’experimentació i fer-se preguntes. I per tant, tothom pot accedir-hi, i hi hauria d’accedir.
Els científics saben molt de molt poca cosa. Són especialistes. Malgrat aquesta contrarietat, ara és un dels moments de la història en què viu més gent dedicada a la ciència. Fent-se preguntes, observant i fent experiments aconsegueixen obtenir nous coneixements que poden millorar el món que ens envolta. Tots els coneixements científics nous sempre són en constant revisió, són provisionals fins que algun científic a partir de noves observacions i experiments els contradiu.
Els científics quan fan la seva feina utilitzen un mètode “objectiu” de treball, el mètode científic. Això fa que puguin fer afirmacions que són “veritat”. Sí, objectiu i veritat entre cometes, ja que el mètode científic, malgrat ser un mètode que vol ser objectiu, és subjectiu, ja que el realitza un subjecte. És, però, una subjectivitat encotillada dins del seu mètode, una subjectivitat menys subjectiva que la que pot tenir qualsevol persona en donar la seva opinió. Una “subjectivitat” que, per cert, ha aportat als humans molt de benestar.
S’ha de perdre la por a la ciència! Tothom pot accedir al coneixement científic des de la seva feina i des de la divulgació científica. L’accés és del tot indispensable, ja que tant la ciència com la tecnologia són darrere de la majoria d’activitats humanes. Avui en dia, el coneixement científic i tecnològic envolta qualsevol feina. Per exemple, un forner pot fer la seva feina sense tenir cap coneixement sobre fermentacions o llevats. A la llarga, la curiositat del forner el portarà a tenir coneixements sobre la ciència del pa. Una altre via d’accés, menys directa, és la divulgació des dels mitjans de comunicació.
Tothom ha de tenir accés al coneixement científic i tecnològic que fa moure el món. Aquest coneixement, però, és una eina de doble tall. És pot fer servir per fer créixer la humanitat o per ensorrar-la en la seva misèria. L’energia atòmica serveix per fer-ne llum o bombes. La ciència no ha de fer por a ningú. Hem d’exigir informacions i interpretacions científiques de la realitat per poder opinar amb bona base i amb bon criteri. Criteri que impliqui usar el coneixement científic perquè la gent al món (a tot el món) visqui de forma digna.
