Elisa Muixí-Fina Monell | Actualitzat el 11/04/2014

L’afecte

Diuen que totes les criatures, en néixer, eren prínceps i princeses que s’anaven convertint en gripaus i granotes a mesura que eren ensinistrades, que se les llastrava de cadenes per escanyar-les i encotillar-les... Però un petó era suficient per desfer l’encanteri.

Anna Tortajada, La mort i els cucs de seda
 

Ensinistrar no és el mateix que educar. Sovint confonem els dos conceptes i una manera de diferenciar-los és veure que quan eduquem, a la criatura li creixen ales i, quan ensinistrem, contribuïm a encadenar-la.

Com qualsevol organisme viu, tots els éssers humans naixem amb el potencial necessari per esdevenir membres de la nostra pròpia espècie. Confiar-hi és imprescindible per ser adults acompanyants dels nostres infants en el seu creixement.

De ben segur tots els pares i mares desitgem que els nostres fills i filles tinguin ales i se sentin potents en el món. Una vegada més la nostra actitud enfront de la vida és la pauta que ells veuran i prendran com a model. Cal que mirem i revisem el nostre propi fer. Això és el que podem aportar des de l’entorn més proper físicament i emocionalment.

Des de contextos més amplis també se’ns intenta ensinistrar amb múltiples objectius: econòmics, polítics, socials, ideològics,... La finalitat en aquest cas és llastrar, encotillar el propi criteri per encaminar-nos al pensament únic que uniforma i ens fa anònims. Un altre objectiu de l’educació és ser valent per ser fidel a un mateix i a l’esperança que cadascú pot contribuir al món que som capaços d’imaginar.

El dissolvent que pot fer aquesta amalgama és l’amor. El més gran anhel de l’ésser humà és pertànyer. Pertànyer vol dir ser reconegut, acceptat, estimat... Aquests són ingredients que ens fan créixer en tots els sentits.

L’ideal és que des del naixement, i abans, sentim aquesta estimació que ens permet ser prínceps i princeses al llarg de la vida. Però, encara que no hagi estat així, sempre som a temps de tornar-hi. L’abraçada i el petó, expressió d’un profund afecte, són capaços de provocar el miracle que desfà l’encanteri, produït per una educació mal entesa.

Tots els pares i les mares donem als nostres fills el millor que tenim. Ara bé, el millor que tenim no és segur que sigui el que ells necessiten.

Educar és, realment, una tasca complexa i engrescadora que ens pot fer millors persones. Només cal que ens la prenguem com una oportunitat de reflexió i estimació.



FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Elisa Muixí-Fina Monell
Mestres de primària, en actiu, amb més de 30 anys d’experiència a l’escola pública catalana. Són lectores per afició, vocació i professió. Troben referents educatius en la novel·la i exploren l’experiència d’escriure a quatre mans. Volen compartir amb els lectors tot un seguit de pensaments que ens conviden a reflexionar sobre l’educació. Tenen el desig que la conversa i el debat educatiu estiguin presents en la vida quotidiana, més enllà dels espais escolars i polítics.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.