Josep M. Oliva | Actualitzat el 06/04/2014

Una nova Caixa de Manresa

Pocs cops les notícies d'economia són les que em fan obrir el diari per una determinada pàgina. Però aquesta vegada va ser diferent. Per fi un titular del diari em donava una alegria. La notícia sortia a la portada del Regió7 del 6 de març i deia: "Un petit grup d'empresaris i professionals estudia crear una nova Caixa de Manresa". El que vaig poder saber en llegir la notícia sencera no era gran cosa més que allò que anunciava el titular, però era més que suficient per celebrar-ho com una gran novetat. Ni la meva vida ha anat pitjor d'ençà que Caixa Manresa va desaparèixer, ni crec que anés significativament millor si es tornés a fundar, però afortunadament encara hi ha moltes coses que ens entristeixen o ens fan feliços sense que els nostres interessos particulars hi estiguin en joc. I aquesta n'és una. I si finalment la idea reeixís, me n'alegraria tant pel benefici que podria aportar al bé comú com pel fet més simbòlic de recuperar un dels emblemes d'aquesta ciutat.

Comprenc que en l'engranatge d'una societat cada peça té la seva importància i cada aportació compta i fa que tot funcioni. Però no puc deixar de sentir una admiració especial pels que inventen coses realment importants, pels que innoven de debò, pels que organitzen, pels que arrisquen... Potser per això em rebel•la veure l'ús (i l'abús) que s'està fent de la paraula emprenedor, per elevar als altars socials a molts que l'únic que fan és esmolar-se el magí per veure com es poden guanyar la vida. Ja n'hi ha prou de nanos que creen aplicacions de mòbil per als fins més peregrins que un es pugui imaginar (des de calcular les calories que cremes fent-te una palla fins a saber quants bars pots trobar oberts a partir de les dotze de la nit...) i que te'ls presentin com si fossin els nous Bill Gates. Ja n'hi ha prou d'anomenar emprenedors gent que s'inventa rucades o, pitjor encara, gent que simplement especula. D'aquests ja no ens en calen més. Però de persones que tinguin la gosadia, i gairebé diria l'idealisme, d'ajuntar esforços per tirar endavant una empresa col•lectiva com podria ser una nova Caixa de Manresa... d'aquestes n'anem mancats. I encara que no sàpiga qui són, les admiro per la seva empenta. Si se'n surten, que ningú digui que van ser una colla d'emprenedors. Que diguin sense recança que van ser uns prohoms. I que tinguin el reconeixement que es mereixen.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.