Llorenç Capdevila | Actualitzat el 18/03/2014

La Viquipèdia

Fa trenta anys, quan havíem de fer un treball escolar, procuràvem d’ajuntar-nos amb el privilegiat que tenia enciclopèdia a casa. Em fascinava que en un grapat de volums hi hagués tantes referències concentrades. Si el treball requeria un grau més alt d’aprofundiment, però, calia anar a la biblioteca i espigolar entre les obres monogràfiques amb la seguretat que acabaríem trobant, tard o d’hora, unes dades que, pel fet d’aparèixer en lletra impresa, calia suposar contrastades.

Avui, la recerca escolar es limita pràcticament a dues eines que qualsevol té a l’abast sense sortir de casa: el Google, que enllaça amb un calaix de sastre virtual on la informació acostuma a ser tan abundant com superficial; i la Viquipèdia, tan pràctica, completa, ràpida i actualitzada com poc fiable. La Viquipèdia és pràctica perquè només cal disposar d’accés a Internet per consultar-la. És completa, perquè el número d’articles és molt gran (en català s’acosta als cinc-cents mil, en castellà o italià en té el doble, en francès o en alemany un milió i mig, i en anglès ja passa dels quatre milions) i es va ampliant dia rere dia, amb aportacions dels propis usuaris que, a més, actualitzen els articles ja existents i ofereixen enllaços per ampliar la informació.

Però les virtuts que fan de la Viquipèdia una eina tan útil són, al mateix temps, el seu principal perill. Que qualsevol indocumentat pugui potinejar els articles fa que –per més supervisió, també voluntària, que en facin els administradors— la informació sigui, sovint, molt poc fiable. D’altra banda, difícilment se citen les fonts de les quals s’ha tret el que hi apareix escrit, que pot reflectir un grau molt alt de subjectivitat i pot no haver-se contrastat. Fa poc s’ha descobert que hi ha empreses que cobren per crear entrades fraudulentes que, amb la mentida, afavoreixen el client. Avui, per a la majoria d’estudiants, el Google és l’eina per buscar informació trivial i la Viquipèdia serveix per fer recerca d’informació seriosa.

Ara no vull, però, acreditar ni desacreditar aquesta eina que, al capdavall, s’ha de reconèixer com a molt valuosa, sinó més aviat alertar del perill que a les escoles, instituts i –que Déu ens agafi confessats!— fins i tot universitats, es caigui en un excés de dependència viquipèdica, és a dir, en donar valor absolut a allò que hi apareix i, sobretot, de bandejar la recerca bibliogràfica als arxius i biblioteques amb el convenciment –erroni— que “a Internet hi és tot”. Potser algun dia podrem trobar a Internet tota la saviesa que la humanitat ha acumulat al llarg dels segles. En aquest moment, però, cal tenir clar que, per més que la Viquipèdia tingui milions d’articles, si es vol una informació contrastada, completa i profunda encara cal anar a les fonts tradicionals.

COMENTARIS

Poc fiable?
Joanjo, 27/03/2014, 18:54

Tot i que estic d'acord amb tu, en que no s'ha de caure en un excés de dependència d'una única font d'informació, no ho estic gens en la poca fiabilitat que atribueixes a la Viquipèdia. En diversos estudis s'ha comprovat que la qualitat dels articles de la Viquipèdia és semblant al d'altres enciclopèdies de prestigi.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Llorenç CapdevilaVa néixer a Alpicat (1969) i viu a Manresa des del 1994. Es va llicenciar en Filologia Catalana, fa de professor a l'institut d'Auro de Santpedor i, quan li queda temps, escriu. Ha publicat les novel·les "Racó de món" (2000), "El color del crepuscle" (2001), "O rei o res!" (2003), "Ànima de llop" (2004), "Serrallonga l'últim bandoler" (2006), "El secret del bandoler" (2007), "Els diaris de Pascal" (2008), "Sota la pell" (2010), "Tothom a terra!" (2011) i "A fer punyetes!" (2012). Per alguna, fins i tot, li han donat algun premi. Es membre de la junta d’Òmnium Bages.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.