Elisa Muixí-Fina Monell | Actualitzat el 11/03/2014

La paraula i el silenci

Com que la veritat d’allò que diem és allò que fem, també podem estar callats.
Bernhard Schlink. El lector

Hem passat de no dir res als infants a explicar-ho tot: el que poden entendre i el que no, amb la idea que ja ho entendran més endavant. Però no hem posat atenció a quin efecte fa allò que es diu i no s’entén. Cal parlar amb els nens i les nenes tenint molta cura de fer-los saber el que és important del seu entorn. Fer-ho a un nivell comprensible i tranquil·litzador que els alliberi de tensions i de responsabilitats que són dels adults (separacions, malalties, morts, crisis, canvis de domicili...).

Parlem molt, massa, als nens i nenes. Tot sovint volem alliçonar sobre el que és més correcte, a vegades sense que nosaltres mateixos siguem capaços de complir-ho, i els infants ho saben. Llavors potser és millor que callem i ens esforcem a fer el que és correcte. No patim, la criatura se n’adonarà, segur! A més, estalviar paraules alliçonadores ajudarà els infants a decidir per si mateixos, a assumir responsabilitats, a entomar conseqüències...

En el nostre món, no només ens comuniquem amb el llenguatge oral, sinó que utilitzem l’escrit, i les imatges (pensem sobretot en la publicitat), i ens hi sotmetem amb excessiva freqüència. Això comporta una educació que té com a valor positiu l’obediència i aquesta és directament perillosa per a tots i en primer lloc per a l’afectat. Davant d’una situació no desitjable és convenient que els infants i els joves no es mostrin obedients, hagin après a fer prevaldre el seu criteri i això s’educa!

Convé que els adults reflexionem sobre la coherència entre les nostres paraules i els nostres actes. Si ho fem podrem anar prenent consciència de les pròpies contradiccions, és el primer pas per anar-les polint. No cal gastar energies en explicar-nos molt bé perquè els nostres fills i filles comprenguin el que els volem dir, val més utilitzar-les per fer allò que diem.

Algunes situacions que podrem reconèixer i ens pot ser útil mirar-les: creuar el semàfor vermell amb l’excusa de fer ard, circular a més velocitat que la que diu el rètol, assegurar que cal dormir les hores necessàries i no complir-ho, fumar al mateix temps que s’explica al fill adolescent que perjudica i no es pot deixar, predicar que cal menjar més verdura davant del bistec, lloar les excel·lències de la fruita, predicar el respecte pel medi ambient i canviar el mòbil cada vegada que els punts ho fan possible...

Molt pensem que se’ns ha girat feina, silenciosa, imprescindible... No podem abaixar la guàrdia!



COMENTARIS

Coherència?
Pere El Cerimoniós, 13/03/2014, 18:38

Coherència podria ser la síntesi del silenci, de l'exemple viscut. Cada cop costa més ser coherent, puix que ens embranquem en mil aventures, alguns fins i tot prioritzant l'urgent davant allò important. Com ser coherents, doncs? Potser la renúncia ens pot ajudar a sortir de la doble moral, potser retornant a la simplicitat i a allò humil pot ajudar-nos a fugir de la distància entre el que diem, el que pensem, el que desitgem i el que acabem fent.
Coherència versus oblit del que veritablement som. Els nostres fills i filles ens ho agraeixen de tot cor, sense juguesques.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Elisa Muixí-Fina Monell
Mestres de primària, en actiu, amb més de 30 anys d’experiència a l’escola pública catalana. Són lectores per afició, vocació i professió. Troben referents educatius en la novel·la i exploren l’experiència d’escriure a quatre mans. Volen compartir amb els lectors tot un seguit de pensaments que ens conviden a reflexionar sobre l’educació. Tenen el desig que la conversa i el debat educatiu estiguin presents en la vida quotidiana, més enllà dels espais escolars i polítics.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.