Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Recordo que el gran periodista i escriptor Ryszard Kapuscinski ha deixat dit, en alguna de les múltiples entrevistes que li van fer, que els seus escrits són la combinació de tres elements. He volgut aplicar o parafrasejar aquest tres elements al periodisme de temes ambientals.
El primer element és el viatge, el viatge com a exploració, com a vivència amb la gent del lloc. Viatge empàtic i participatiu d’emocions: maldecaps, il·lusions i esperances personals. El periodista dedicat a temes ambientals ha d’actuar d’aquesta manera, els problemes ambientals tenen un vessant científic, un de polític i un de social. El vessant social és aquell que ens fa veure la cara més humana del problema. No es tracta d’anar on hi ha la notícia, mirar i marxar. S’han d’ escoltar opinions i percepcions diferents davant d’un mateix problema ambiental. Les opinions de científics, les opinions de polítics i, sobretot, les opinions de la gent afectada.
Sí, percepcions diferents: només dir que el medi ambient és com un elefant! Recordaré breument la història dels sis indis savis i cecs. Tenim un elefant i tenim sis indis cecs que vénen a veure’l de regions allunyades. No saben de què es tracta, no saben que és un elefant. Cadascun percep coses diferents en tocar-lo: un mur, una serp, una llança, una corda, un arbre, un ventall. Tots creuen tenir la raó i tots s’equivoquen. Els periodistes ambientals (i de temàtica general) només ens mostren un tros de realitat, un tros del medi ambient. A vegades, són com un d’aquests indis cecs.
Però, continuant amb els elements de qualsevol escrit periodístic, segons en Kapuscinski, el segon element a tenir en compte és llegir literatura sobre el subjecte, sobre el tema a tractar: llibres, articles (articles científics, si cal). Cal recórrer a moltes fonts per contrastar informacions. Es tractarà de reconstruir totes les percepcions que hi ha davant d’un fenomen ambiental.
I, finalment, el tercer element és la reflexió, la qual sorgeix del viatge i de la lectura. És el toc de subjectivitat. Aquí és quan fem les interpretacions subjectivament objectives i rigoroses. L’objectivitat i la subjectivitat entren en plena dialèctica. La informació ambiental esdevé una informació plural: el periodista dóna aquells fragments de realitat que ajuden a entendre i interpretar certes incerteses provinents sovint dels experts; a interpretar i comprendre certes pors que poden venir de la població i a interpretar certes instrumentalitzacions de polítics o institucions.
