Wonder Woman

El seixanta-setè dia de l’any del calendari gregorià, o sigui, el 8 de març, s’acosta una vegada més. Aquest és un dia associat a la reivindicació i la lluita. La reivindicació d’un gènere mal anomenat dèbil i la lluita per uns drets igualitaris que no acaben d’assolir-se mai del tot. I si no és així, que m’expliquin perquè carai no hi ha un Dia de l’Home Treballador o, simplement, un Dia Internacional de l’Home.
No és que no m’agradi celebrar un dia com aquest. L’esforç que milers de dones van fer repetidament en manifestar-se pels carrers de les ciutats, molt abans que l’ONU reconegués el dia oficialment, ens va aconseguir l’entrada al món laboral i el dret de vot, principalment. Però ara que el més gros ja està fet, com aquell qui diu, em fa certa ràbia haver de tenir un dia que ens recordi que encara hi ha molt camí a recórrer, perquè la feina no està acabada. Les desigualtats socials i empresarials segueixen sent vigents, com a mínim parcialment, per molt que pretenguem anar de moderns i creguem positivament en l’evolució que hem fet al llarg dels anys. El dia que assolim l’equitat total en tots els àmbits, potser no sabrem perquè discutir-nos, però podrem dedicar aquest dia a la celebració exclusiva d’allò que deia aquella falca publicitària: porque yo lo valgo, més enllà de reivindicacions eternes.

Volem ser emprenedores, guanyar un bon sou i tenir càrrecs importants; volem ser bones mares, millors esposes i encara millors amants; volem conservar el tipet i saber cuinar, escriure bé i fer craftings. Sí. Volem triomfar en tots els camps, però sense haver de demanar permís ni perdó, i sense haver de sentir-nos culpables per voler anar fins a l’infinit i més enllà.

En el dia a dia ja ens reivindiquem com les dones multifuncionals que som, però ja que ens n’han atorgat un d’especial, i que, a més a més, aquest any cau de ple en carnestoltes, utilitzem-lo per celebrar l’excel·lència femenina. Jo ja sé de què em disfressaré, dissabte, al costat dels meus superherois: seré una Wonder Woman!