Jordi Sardans | Actualitzat el 08/03/2014

Divulgar i valorar el 1714

La necessitat d’una divulgació rigorosa de la història del país és una evidència i encara més ara davant de la nova ofensiva espanyolitzant adreçada específicament contra Catalunya i protagonitzada pels dirigents populars del conjunt de l’estat que volen impedir per tots els mitjans que recuperem democràticament les nostres llibertats nacionals. En aquest sentit és molt interessant l’aportació del doctor en Història, Francesc Serra Sellarés, de Navarcles: Els herois del 1714. Els defensors de Catalunya. Serra fa una recerca dels veritables herois del 1714, amb més de 100 biografies dels defensors de les llibertats catalanes enfront de l’ocupació borbònica. És un treball de divulgació adient en el moment històric que viu el nostre país i en la tasca de recuperació d’uns herois del poble català que han estat relegats a l’oblit explícitament per la historiografia dels guanyadors, en una nova tergiversació de la història per fer-la coincidir amb els seus deliris imperials i voler negar la realitat d’una nació catalana. Serra també és l’autor de La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca, 1714, que va publicar el 2009 en col•laboració amb Gustau Erill. Aquella batalla va transcórrer els dies 13 i 14 d’agost de 1714, un mes abans de la pèrdua de la Guerra de Successió, que va tenir unes conseqüències nefastes per al nostre país, amb la imposició del Decret de Nova Planta.

En aquesta línia de commemoració dels fets de 1714, la Generalitat ha impulsat encertadament la Ruta 1714 amb un caràcter històric i turístic que ens permetrà recordar el nostre passat per tal de reforçar la identitat i poder seguir persistint com a poble. Precisament el dia 2 de març va tenir lloc a Santa Cecília de Montserrat un acte simbòlic, festiu i participatiu, amb la col•laboració de tots els ajuntaments catalans, amb la plantació del roure del Tricentenari com a símbol del nostre futur. La Ruta 1714 es proposa donar a conèixer popularment els escenaris del conflicte, de Barcelona a la Seu d’Urgell; valorar especialment una cinquantena de monuments i espais històrics de la guerra, i també els indrets més remarcables per batalles, personatges, setges, viles cremades i conjunts emmurallats. Pel que fa al Bages cal remarcar Cardona com el darrer baluard català de la Guerra de Successió i la creació de l’Espai Casamata del Castell com a centre de divulgació històrica. Però també Manresa, Balsareny, Talamanca, Mura, Castellbell i el Vilar...


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.