Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Permeteu-me que, en aquesta ocasió, em limiti a exposar algunes sensacions agredolces que he tingut darrerament amb diverses notícies a l’entorn de la nostra ciutat. Ho faré, breument, en uns apunts, en principi inconnexos, però que demostren que hi ha encara massa espais on hauríem de ser els manresans més amatents.
Començo per la nova denominació de la FUB. El fet que el nou ens docent –clarament positiu des d’un punt de vista estructural i funciona–- esmenti clarament la paraula Vic i nosaltres ens quedem integrats dins del genèric Universitat Central de Catalunya no em fa gens el pes. Manresa i el Bages queden ben amagats. No hagués estat molt millor dir-la, simplement, Universitat Central de Catalunya, afegint darrere les seus de Manresa i Vic? Per què Vic es va sortir amb la seva i aquí, com massa sovint ens passa, vam cedir amb l’argument que l’important és el contingut?
Segueixo amb el projecte Manresa 2022, pensat per oferir-nos al món a partir del llegat ignasià. La idea és bona; però, de debò hi serem a temps per disposar d’una mínima i atractiva oferta hotelera i s’haurà arreglat l’accés, que hauria de ser fàcil i atractiu, des de la Cova cap al centre de la ciutat? No sé, però tinc la sensació que a l’hora de la veritat faltaran recursos i ens quedarem amb el projecte reduït o a mig fer.
Igualment l’associacionisme veïnal –que fa uns anys havia estat un veritable motor de dinamització als barris– fa aigües per errors de gestió i manca d’implicació personal: els darrers casos, Passeig i Rodalies i la Balconada. Realment sense la seva feina de vertebració, qui tindrà cura d’aquests espais urbans de proximitat?
En l’àmbit comercial –que pateix, com tota la societat, una greu crisi de consum– falta més implicació per part dels diversos botiguers, que sovint deixen en mans d’uns quants esforçats presidents i directius la gestió dinamitzadora i, quan aquesta no els agrada prou, es limiten a criticar-la sense aportar-hi res de bo. Malgrat el treball que es fa des de les entitats, costa veure’n fruits consistents.
I acabo amb un tema que pot semblar menor i anecdòtic, però que no n’és tant, especialment a l’hora de projectar-nos cap enfora. Em refereixo a la imatge de Manresa que ofereix de tant en tant la Televisió de Catalunya a l’hora d’ensenyar en directe la realitat meteorològica de diversos indrets de Catalunya. Apareix sovint un conglomerat de teulades i carrers que poden ser de qualsevol lloc. En canvi, la resta de ciutats importants del país són clarament i perfectament identificables. Tan difícil seria que es veiés sempre la imatge de la magnífica basílica gòtica de la Seu, principal símbol monumental de Manresa? O la Plaça Major, com a Vic. Què hi ha de dir, l’Ajuntament? Dir que encara gràcies que sortim?
Fluixet, tot plegat.