Ignasi Cebrian | Actualitzat el 10/02/2014

El fotògraf i la tribu

El fotògraf  ha de desaparèixer pel sol fet que tothom sap fer fotografies? Seria el mateix que dir que els professors han de desaparèixer, ja que tothom sap aprendre. Cap de les dues afirmacions és certa, ni la majoria de gent sap fer fotografies soles, ni la majoria de gent sap aprendre sola. Bé, encara que hi ha gent que aprèn de forma autodidacta i hi ha amateurs que fan fotos tant o més bones que els professionals. Què vol dir saber fer fotografies? Vol dir saber veure, saber observar, saber pensar a partir de la imatge, saber dibuixar amb la llum, amb les formes, amb els colors, amb les sensacions que s'encenen en veure una imatge, vol dir això i moltes coses més. Saber veure el que no es mostra. El fotògraf com a artista és indispensable.

Tal com diu el fotògraf de natura Gallen Rowell, el fotògraf per tenir èxit ha de fer aflorar en la gent una resposta emocional i visual comuna. L’associació que fa la gent entre les fotografies que veu i els seus records o espectatives és el que produeix una resposta emocional. Això passa només quan la fotografia lliga aquests records personals amb la visió col·lectiva que tenim de la realitat.

Tothom fa fotografies, però són els fotògrafs els únics que en prenen, que capturen essències profundes de la realitat. Els fotògrafs treballen per la gent de la seva tribu. Com diu l’historiador de l’art Gombrich "els artistes treballen per a gent de la seva pròpia tribu que sap exactament què significa cada forma i cada color". Les "tribus" fins ara eren sobretot  poblacions molt concretes del món, encara n'hi ha i així mantenen la seva identitat cultural. Però actualment els fotògrafs tenen com a públic tot el món. Els fotògrafs saben què signifiquen formes i colors i quines emocions poden despertar. El fotògraf artista sap quines emocions ha de commoure per aconseguir fer arribar les històries de la seva "tribu" a la gent: al món. L’autèntic fotògraf sap que fer fotos no és acceptar i sentir de forma inconscient el que hi ha davant dels nostres ulls, sinó que és molt més.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Ignasi Cebrian@ignasicebrian Sóc gracienc i visc a Manresa des del 2000. Biòleg i periodista de formació i professor de ciències naturals de professió. Des de sempre m’han seduït els mons del medi ambient, la ciència i la comunicació. No sóc el Capità Enciam i per això faig ecologisme gris, no cridaner i de proximitat, és a dir "sostenibilisme". Tampoc sóc el professor Walter Lewin i per això em dedico a fer docència o divulgació científica també de proximitat i, sempre, de la forma més creativa possible
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.