Marta Perarnau | Actualitzat el 07/02/2014

Prou, prou, prou!

Avui estic enfadada. Enfadada d’aguantar calúmnies, atacs i comparacions que, a més d’odioses, estan totalment infundades. Farta d’haver de signar una vegada i una altra per l’escola en català, aquí, allà i al País Valencià (ah, no, al País Valencià no, perquè al govern central, que ens titlla de medievalistes, els importa tres pepinos, perdó, cogombres, que allà hi hagi famílies que vulguin exercir el seu dret d’anar a escola en català).

Puc entendre que no tothom estigui d’acord amb la tendència sobiranista o que alguns prefereixin formar part d’una España grande y libre (tot i que desesperada i esclavista són adjectius que li escaurien més, ara mateix). Però, com a mínim, que no ens vulguin fer veure garses per perdius. Sabem molt bé el que passa a Catalunya, i la realitat és que malgrat tots aquests anys d’escola amb el català com a llengua vehicular, encara hi ha molta gent que no sap que si demanés unes escopinyes per fer el vermut, també li portarien uns berberetxos; que per cada botiga/restaurant/establiment que està retolat en català, n’hi ha vint que no ho estan, o que tenen una mitjana de dues errades ortogràfiques a l’aparador; que encara hi ha persones de la meva edat que no veuen pel•lícules ni llegeixen llibres en català perquè “no en tinc el costum, en castellà em sona molt millor”. Que no ens ho posin més difícil.

Però tenim les de perdre, ja ho veig. No es pot competir amb la mentida i el deliri. El poble català és molt civilitzat, a vegades potser massa, i ha après a no posar-se al mateix nivell dels qui no paren de difamar la seva història. Ens acusen de posar fronteres i encara ara ens retenen quan parlem en català amb un guàrdia civil a la Jonquera; ens acusen de separatistes i encara ara ens rebutgen els currículums a Sant Vicenç de Castellet per estar escrits en català; ens acusen de terroristes (Déu del cel!) i encara ara ens neguen l’essència del fet democràtic, que és votar.

La meva intenció no era fer ressò del meu mal humor d’aquesta setmana en aquest espai. Volia ignorar la integritat del rei per posar un sou fix de no sé quants milers d’euros l’any a les seves atribolades esposa i jove; oblidar el retrocés en el temps que hem fet amb la llei de l’avortament reinventada pel PP; fins i tot perdonar TV3 que em deixés sense la retransmissió del Premis Gaudí de la cinematografia catalana. Però just quan em plantejava divagar sobre perquè sant Valentí no em roba el cor com sant Jordi i començava a recuperar part del meu optimisme en comprovar que ara mateix a les sales de cinema de Manresa es projecten fins a set pel•lícules en català, he rebut un whatsapp d’aquells multitudinaris que, bàsicament, cantava les quaranta al PP en general, i a l’Alícia Sánchez Camacho, en específic. “Ja no puc més”, començava el missatge, i amb tota la raó. I això m’ha fet adonar que, evidentment, no sóc l’única enfadada, i que no ho podem deixar passar més. Com diria en Cuní, ja n’hi ha prou, prou, prou!


COMENTARIS

títol
Anònim, 09/02/2014, 21:21

Entenc i comparteixo el teu mal humor, però no estic d'acord amb tu quan dius que tenim les de perdre. Jo estic convençut que aquesta vegada guanyarem de carrer! Primer a Catalunya i després a la resta dels països catalans!

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Marta Perarnau
Manresana del boom del 77, biòloga i traductora de formació. Mare de dos fills i membre del gran club de dones que intenten arribar a tot arreu, però arribar-hi bé. Gran amant de les llengües i del dret a parlar-les on sigui. Treballa a l’àmbit sanitari i li apassiona el món de la subtitulació. Ha participat en alguns projectes audiovisuals.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.