Jordi Sardans | Actualitzat el 08/02/2014

Deformar la Història

Des que existeix la humanitat s’ha volgut deixar constància del pas de l’home per l’univers. La concepció de la Història ha anat evolucionant, com la societat en general, amb els seus defectes i les seves virtuts, però malauradament la utilització malintencionada ha portat a bona part dels poders polítics a legitimar l’ordre social vigent en les diverses comunitats. La Història ajuda a donar cohesió social als pobles, integra els individus que formen part d’una col•lectivitat i fins i tot genera passions entre els diversos grups socials. Des de la data fatídica del 1640, la Nació Catalana ha volgut ser eliminada sistemàticament pels castellans que han utilitzat tots els mètodes al seu abast per intentar negar la nostra existència i assimilar-nos per la força de les armes a les seves lleis i costums sense respectar el nostre passat històric de més de 1.200 anys d’existència, encara que alguna eixelebrada política del Partit Popular afirmés en la seva grandiosa ignorància que Espanya (amb Catalunya inclosa) tenia més de 3.000 anys d’història. Em van comentar no fa gaire uns companys de Madrid que a la Facultat d’Història de la Universitat Complutense encara fa classes algun professor que parla als seus alumnes del glorioso movimiento nacional. És una mostra més d’aberració i d’irracionalitat que en una veritable democràcia no tindria raó de ser. Tota la parafernàlia franquista i feixista que encara cohabita en la fundació FAES intoxica intencionadament la població espanyola davant la passivitat i impunitat consentides de les autoritats acadèmiques i judicials de l’estat. No és admissible històricament que alguns encara parlin d’exèrcit nacional i de rojos, quan la realitat és que uns militars rebels van trair la seva lleialtat i es van insurreccionar contra la II República legítimament constituïda. Això no és una opinió, és un fet i s’ha d‘explicar tal i com va ser aquí a Catalunya com a Mérida.

La tasca de l’historiador és complexa no tan sols a l’hora d’utilitzar les metodologies més adequades sinó per contextualitzar adequadament els fets sobre els quals escriu i diferenciar-los dels interessos pertorbadors que es trobarà en el seu camí, sobretot de caràcter polític que, si a més a més, vénen d’un poder colonitzador no tenen òbviament cap credibilitat. L’historiador d’avui ha de fer un pas més i ser també una consciència crítica de la societat a la qual pertany i saber connectar amb els anhels reals de les persones del nostre entorn.



FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.