Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No és si llegim molt o poc, és què llegim. Malgrat que les estadístiques diuen que cada dia llegim més, el rànquing de vendes és decebedor: al capdavant, una mescla kafkiana de novel•les actuals de gran valor i llibres que no són llibres, reculls de pàgines amb lletres escrites pels negres dels bufons de la cort d'una societat en ruïnes, entre els quals presentadors de televisió, princeses del poble, esposes de toreros, pretesos periodistes i molt menys. A això s'hi suma la dramàtica extinció d'una espècie amenaçada: la llibreria. A Barcelona, que és on es troba el rovell de l'ou de la cultura, les petites llibreries de tota la vida, que seleccionen amb criteri títols, autors i editorials, s'han vist engolides per un mercat de la lectura regit per les vendes a gran escala i venut als llibres que no són llibres. És una traducció a nivell llibreria del que en el seu moment va passar amb la petita botiga i les grans superfícies. Si traslladem això a Manresa, el panorama és encara més desolador. En aquesta ciutat, sempre grisa i petitburgesa, amb poca iniciativa, la manca de llibreries la relega encara a un pla més mediocre.
El glop d'esperança ve d'una iniciativa molt modesta i admirable, una llibreria a la plaça Gispert que té de petita el mateix que d'acurada. Cuidada fins a l'últim detall, com les coses que neixen de la il•lusió i sense la pressió de fer diners, els seus pares, l'Anna i el Miki, l'han convertit en quelcom més que una llibreria. S'hi nota un gest bibliotecari, que ve del Miki per deformació professional, en l'ordre i l'etiqueta dels llibres. S'hi conviu amb el minimalisme de la decoració i la distribució, cada racó dibuixat amb un sentit concret, per deformació personal de l'Anna, a qui podreu trobar gairebé sempre davant i darrere del taulell amb un somriure. Llibres de novel•la històrica, romàntica, negra, d'aventures, i més; d'assaig polític, filosòfic, històric, científic, artístic, i més; poesia, llibres antics, llibres compromesos, discs i pel•lícules, i aquells petits i grans tresors que només es troben en aquestes llibreries, que també són un tresor. I a sobre, li van posar de nom Papesseit, que tant m'agrada!
Algunes nits que m'agrada sortir pel barri antic i perdre'm pels bars, m'enredo parlant amb el meu amic Gerard, que estudia filosofia i no en té prou amb anar a classe, que necessita compartir les seves inquietuds sobre tot allò que estudia. Com sempre, em descobreix velles teories i autors oblidats, d'altres més coneguts, i solc acabar dies després a la llibreria Papasseit. També em trobo sovint l'Àlex, que estudia ciències polítiques i és un militant incansable dels moviments socials, sempre a punt per qüestionar-me sobre el pensament polític i l'acció, sempre a punt per plantejar-me les seves teories. Moltes de les seves respostes les trobo, també, en els clàssics d'enquadernació antiga, a la llibreria Papasseit. I em trobo a Lenin, i a Marx. I un dia he d'elaborar un poemari per a un recital de poesia antifeixista, i vaig a buscar a Miguel Hernández a la llibreria Papasseit. Si tornem a tenir il•lusió pels llibres, els que trobem poques coses tan importants com la lectura, ho devem a l'Anna i el Miki.
