Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Manresa viu la discussió sobre el document que ha de definir-ne l’estructura física els propers 20 anys amb evident apatia. Excepte les forces polítiques –i encara no massa–, la gent del ram –arquitectes i constructors– i alguna associació de veïns, ningú sembla massa interessat en l’actual revisió del POUM. Una prova d’això és que ningú ha posat damunt la taula la possibilitat de repensar un dels projectes encallats de la ciutat més vergonyants: La Fàbrica Nova. Malgrat que l’equip de govern i els actuals propietaris mantinguin viva la ficció, el cert és que es fa molt difícil imaginar que ningú invertirà en un gran centre comercial en una ciutat i una comarca que perd habitants i poder adquisitiu, que ja compta amb una pila de botigues grans i petites i que aspira, insistentment, a estar més ben comunicada amb Barcelona i el Vallès (i la seva enorme oferta comercial...). En plena borratxera especulativa algú va imaginar que la ciutat i la seva àrea d’influència justificaven uns milers de metres quadrats de franquícies diverses i alguna altra gran superfície. Ara sabem que no és així.
El problema, però, no té fàcil remei. No en té, si més no, amb l’actual marc legal, judicial i econòmic que impossibilita el què seria el més lògic: prioritzar l’interès col•lectiu, expropiar i crear un gran espai verd i esportiu (amb ampliació de les piscines inclosa) en una zona de la ciutat que prou en va mancada. Com que això no ens ho deixen fer, caldria pensar en una sortida negociada tot compensant el propietari amb un cert aprofitament lucratiu allà mateix o en un altre racó del municipi. Una altra opció seria la inversió pública, amb la ubicació en aquest espai d’algun equipament o institució amb un pressupost al darrere capaç de desencallar el tema. Ja vam deixar passar, fa temps, l’oportunitat que representaven els edificis universitaris i ara no sembla que hi hagi cap altre projecte de les mateixes dimensions. A més, si hi fos, la llista d’edificis patrimonials en desús a la ciutat on podria ubicar-s’hi és llarga.
I no, des de la CUP no tenim cap proposta, de moment, per això fem una crida a rumiar-hi entre tots. El què sí que estem, els de la CUP, és contents d’haver-nos oposat en el seu moment a l’actual projecte fallit, i a un altre, l’anomenat parc tecnològic –ara Parc Central–, situat en terrenys inclosos en l’àmbit de protecció proposat per l’entorn de l’Agulla. Per cert, us imagineu que a la Fàbrica Nova, a més d’una bona zona verda, hi haguéssim posat aquest parc tecnològic? Ara tindríem aquest espai acabat i endreçat i hauríem dinamitzat aquest sector de Manresa; mentre que l’altre, on s’insinua el Parc Central, encara mantindria els usos agrícoles i naturals. Curiosament, una de les poques empreses que ocupen el Parc Central és, precisament, la dels propietaris de la malaurada Fàbrica Nova.
