FUB i UVic creen una universitat amb vocació internacional

per Carles Claret / Sílvia Berengueras , 28 de gener de 2014 a les 17:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de l’acord firmat a finals d’abril de 2013 al Palau Robert de Barcelona i d’un període de gairebé mig any d’intercanvi d’informació, el contracte federatiu que ha de portar a la suma d’esforços entre la Fundació Universitària del Bages (FUB) i la Fundació Balmes (FUBalmes), que gestiona la Universitat de Vic (UVic), ja ha propiciat els primers moviments en les estructures directives. El 10 de desembre, el patronat de la FUB va incorporar cinc nous membres en representació del patronat de la FUBalmes: Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic i president del patronat vigatà; Josep M. Arimany i Oriol Guixà, membres del patronat; Jordi Montaña, rector de la UVic, i Joan Turró, director general de la FUBalmes. Recíprocament, vuit dies després, Valentí Junyent, Antoni Llobet i Miquel Blanch es van incorporar a la FUBalmes com a vicepresident segon i vocals, respectivament. Per la seva part, Valentí Martínez, director de la FUB, a més de formar part del patronat de la FUBalmes també va ser nomenat vicerector de la UVic.
 
Així, l’aliança entre Vic i Manresa en el pla universitari ja és una realitat a nivell formal i només falta la validació total de la Generalitat a partir de la llei d’acompanyament de pressupostos d’enguany. Mentre continuen pendents de la llum verda definitiva, la FUB i la UVic ja han començat a caminar juntes amb un horitzó de futur ambiciós. Valentí Martínez, director general de la FUB, té claríssim que, per a la institució, la federació és un salt important que permetrà passar “de ser un centre adscrit a la UAB a una universitat de ple dret. Això significa guanyar capacitat de decisió sobre l’oferta acadèmica i tenir interlocució directa amb l’administració competent en matèria universitària”. Martínez explica que, actualment, l’oferta manresana aglutina “prop de 1.600 alumnes de grau, uns 200 de postgrau i màster, i uns 2.000 de cursos d’especialització. A més, un 30% de l’alumnat prové de fora de Catalunya. Tot plegat suposa una massa crítica, un volum d’activitat i una implantació territorial molt importants”.
 
Per la seva banda, la Universitat de Vic (UVic), nascuda el maig de 1997, compta amb 5.767 estudiants de títols oficials, 6.114 en estudis no oficials i 4.671 de formació contínua i a l’escola d'idiomes. La institució té 177 centres vinculats i disposa de 507 professors i 198 treballadors en l’àrea d’administració i serveis. Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, incideix, com Valentí Martínez, en l’augment de la massa crítica i el posicionament estratègic futur. “Si pensem com créixer en recursos en l’horitzó 2020 de la Unió Europea”, apunta, ”hem de tenir present que, fins ara, els programes europeus en els quals els catalans hem pogut captar molta inversió es reorienten cap a la innovació i cap a projectes molt més grans que requereixen més massa crítica. Aquesta aliança permet assolir-la i fer un salt endavant molt important que cadascuna de les unitats per si soles no haurien pogut fer”.
 
Universitat i ciutat
 
La universitat per a una ciutat és “formació, innovació i transferència de coneixement. Són conceptes molt importants que creen un nucli de pensament que dóna força a la regió i al conjunt del país”. explica l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal. “Antigament, la ciutat ja havia tingut aquest centre d’estudis a través del bisbat, que acollia alumnat d’arreu. La UVic representa modernament aquell concepte que, sens dubte, irradia riquesa i benestar a la ciutat i a tota la comarca”. Complementa aquesta idea el rector de la UVic, Jordi Montaña, que entén que l’aposta de la federació permetrà que tant Manresa com Vic es consolidin com a ciutats universitàries amb “un estatus cultural i acadèmic equiparable a tants i tants municipis europeus d’aquestes dimensions”.
 
L’alcalde de Manresa hi està d’acord i afegeix que la universitat és un element a tenir en compte per captar inversions, noves empreses. “M’he trobat intentant fer venir una empresa al Parc Central i veure que a l’àmbit empresarial de l’àrea metropolitana de Barcelona no sabien que hi ha la FUB ni l’EPSEM, amb els seus enginyers. A Manresa tenim molta història, molta tradició en molts àmbits i ara tindrem una nova categoria”, exposa. Junyent reconeix que la FUB ja era un revulsiu social i econòmic. I continua dient que “la ciutat ha apostat des de fa anys per tenir ensenyaments universitaris, per dedicar-hi una avinguda i tenir uns edificis moderns i idonis en un espai de creixement”.
 
Suma d’esforços
 
El contracte federatiu entre Vic i Manresa donarà lloc a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Aquesta denominació és estrictament de marca, ja que les institucions continuen mantenint autonomia de gestió i funcionament. De fet, el nou ens es visualitzarà presentant dos campus perfectament diferenciats: Vic i Manresa. A grans trets el pacte entre les institucions acadèmiques gira al voltant de cinc grans eixos. El primer fa referència al manteniment per part de la FUB i de la UVic de la gestió dels propis centres, amb els seus recursos humans, tecnològics i patrimonials. El segon gran eix estableix un principi de subsidiarietat i cooperació que es concreta en un suport i reforç mutu, sense que hi hagi substitució d’una institució per l’altra. En tercer lloc, queda ben palesa la màxima autonomia economicofinancera de les fundacions gestores, amb pressupostos separats i elaborats autònomament. El quart eix determina un principi de permeabilitatentre els òrgans de decisió de les dues fundacions. Finalment, l’últim aspecte que regula la federació és el que ja s’ha portat a terme: la vertebració d’un consell general federatiu, amb representació paritària de membres a tots dos patronats.
 
Des del rectorat de la Universitat de Vic, Jordi Montaña exposa que “l’aliança ens farà guanyar dimensió i aconseguir més presència territorial. La federació podrà generar sinergies que permetin desenvolupar projectes comuns molt més ambiciosos i de més abast. Alhora, donarà consistència i amplitud a l’oferta acadèmica de les dues ciutats i ens donarà una personalitat més potent en el panorama universitari català”. Per a Valentí Martínez, la federació suposa, a més, “una endreça del sistema universitari del país, excessivament atomitzat, impulsada des de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona”.
 

 
Josep M. Vila d’Abadal afirma que la federació universitària és, “d’entrada, un acte de generositat. S’hi arriba per motius naturals i per la voluntat de totes dues alcaldies. A Manresa, Toni Llobet va insistir molt en vertebrar-la i, anteriorment, Josep Camprubí també hi va treballar”. Vila d’Abadal reivindica aquesta suma d’esforços tot dient que “ja era hora que es fes un treball conjunt entre Vic i Manresa i que es deixés enrere la rivalitat. Som dos municipis diferents, però estem obligats a liderar projectes comuns a la Catalunya interior”.  Per al batlle vigatà, la unió entre municipis no hauria d’acabar aquí i s’hauria d’estendre a municipis amb les quals Vic ja té iniciats projectes conjunts com Ripoll i Olot, i afegir-ne d’altres més properes a Manresa com Cervera, Tàrrega, Berga o Granollers. Valentí Martínez, qui l’alcalde de Manresa apunta com a gran artífex del pacte, hi està d’acord: “La FUB i la FUBalmes han demostrat que Manresa i Vic poden entendre’s i sumar de manera que tothom hi guanyi”. Precisament, Valentí Junyent arrodoneix la idea plantejant que, en el moment en què vivim, “no cal que les ciutats competim per ser universitat. És més lògic que anem de bracet amb Vic que competir tots dos en un mateix mercat”. Pel que fa a la Universitat de Vic i entroncant amb el que exposava el seu homòleg vigatà, Junyent creu que amb la federació “tindrà una presència territorial més àmplia. Per bé que ja tenen acords amb altres ciutats, ara passa a ser la universitat de les ciutats mitjanes de Catalunya”.
 
Tot i la voluntat explícita de generar projectes comuns en el futur, en el disseny de la futura federació ha quedat clar, com apunta Valentí Martínez, que “la cultura organitzativa de cada entitat va molt lligada als respectius lideratges i a la gent que hi treballa, i tot això no canviarà: la gestió dels recursos humans es manté intacta en cada una de les institucions. Per tant, les seves idiosincràsies no s’han de veure afectades”. No obstant això, Jordi Montaña no troba tan distants els models de Vic i Manresa. “Aquests cinc mesos de treball conjunt ens han fet adonar que, en el fons, no som tant diferents com crèiem”, ressalta. I afegeix que totes dues institucions tenen “cultures similars i un mateix model de governança, la qual cosa facilita enormement el camí que hem emprès i la complicitat que volem establir amb el món empresarial del conjunt del territori”.
 
El projecte
 
La unió d’esforços en matèria d’oferta acadèmica i l’autonomia financera --determinada com una línia vermella del procés que no es pot travessar-- són els dos aspectes més rellevants de l’acord. Valentí Martínez és qui explica més didàcticament en què consisteix el procés endegat. “Aquesta és una federació d’igual a igual entre dues fundacions universitàries: la Balmes i la del Bages. A partir d’aquí, cal dir que la FUBalmes és titular de la Universitat de Vic i que la FUBages és titular de dues escoles universitàries (de Ciències de la Salut i de Ciències Socials). En aquest context, les dues entitats sumen per aconseguir més massa crítica, poder accedir a més recursos i millorar el seu posicionament en el sistema universitari català”.
 
Per aquest motiu, Josep Maria Vila d’Abadal creu que la Universitat Central de Catalunya esdevé “un gran projecte de futur. El potencial de totes dues ciutats és bastíssim i les seves iniciatives han de contribuir a la reconstrucció de la Catalunya dels propers anys”. Des del Govern, Antoni Castellà també subratlla la importància de la federació des d’un punt de vista geoeconòmic. “A nivell de país”, exposa, “significa tenir una oferta molt consolidada en tot l’àmbit de la Catalunya central i la Catalunya interior i, a més, apropa dues grans capitals com Manresa i Vic que en molts altres àmbits ja estan col·laborant”. Concretament, el resultat final de la unió de FUB i UVic desembocarà en una massa crítica de 7.000 alumnes, 740 professors i 220 empleats de personal d’administració i serveis. Aquest volum és el resultant de sumar l’oferta de 32 graus universitaris, 9 màsters i 7 programes de doctorat. La nova estructura treballarà, conjuntament, en comissions per desenvolupar aspectes com la integració acadèmica, la qualitat, el servei d’idiomes, la formació contínua i de recerca, els serveis informàtics i de gestió acadèmica, i la comunicació i imatge corporativa.

Josep M. Vila d'Abadal, batlle de Vic L'alclade de Manresa, Valentí Junyent
 
Seguint el fil de Vila d’Abadal i Castellà, per a Valentí Junyent, el més rellevant de la federació és “poder incidir en la política dels futurs ensenyaments universitaris com a element de ple dret. Entrem en una nova etapa de planificació conjunta”. Valentí Martínez, des de la FUB, explica que el procés s’ha tirat endavant sense presses i “amb la tranquil·litat de tenir una economia sanejada i un projecte acadèmic consolidat. No hi havia cap urgència ni necessitat. La federació respon a un exercici de responsabilitat: estem aprofitant una oportunitat per millorar”. Per a Martínez, els uneix a la UVic “la voluntat de crear una universitat potent fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Una universitat amb una aposta clara per la internacionalització, tant pel que fa a l’alumnat com als projectes de recerca o a la creació de nous estudis”. El mateix parer d’Antoni Castellà, que introdueix la necessitat de mirar cap al continent. “La federació és una gran oportunitat i un gran encert per fer un salt en l’àmbit acadèmic en les dues ciutats universitàries. Aconseguirem una dimensió molt més gran i això és el que cada vegada ens demana més Europa”, puntualitza el secretari d’Universitats.
 
Quant al vessant estrictament econòmic i de gestió de les institucions, Josep M. Vila d’Abadal reconeix que fa set anys “el deute de la Universitat de Vic era excessiu i les finances estaven descontrolades, ara hem redreçat la situació i no hi ha tensió a la tresoreria”. La clau per aconseguir sanejar la institució, segons el rector Jordi Montaña, ha estat “el rigor pressupostari, la voluntat de tancar els exercicis amb dèficit zero i l’esforç continuat de tota la comunitat universitària”. Al marge de la gestió, l’alcalde incideix en l’estratègia d’obrir-se a altres municipis i al territori més proper per trobar nínxols de mercat i millorar el finançament de la institució.
 
UVic
 
Per a Vila d’Abadal, els dos punts forts del model universitari vigatà són, d’una banda, “la gestió privada i concertada que permet molta agilitat a l’hora de posar a punt tant els temes organitzatius, com els econòmics i d’oferta” i, d’altra banda, “la governança que regeix l’entitat que, a diferència de les universitats públiques, permet escollir directius i professorat a partir de concursos. L’accés és més obert i a partir de currículum, fet que garanteix poder situar en els deganats els millors professionals possibles”. Justament des de Manresa, Valentí Martínez destaca de la UVic, aquest “sistema de governança”. Un règim que, segons continua dient Martínez, “ha demostrat ser molt àgil i ha permès articular una federació en uns terminis i uns procediments impensables en altres tipus d’estructures”. Per al director general de la FUB, la de Vic és una “una universitat privada amb una estructura de gestió molt eficient”.
 
Instal·lacions de la UVIC

El màxim responsable de la secretaria d’Universitats, Antoni Castellà, presenta la UVic com un centre que “tot i néixer com a universitat territorial, ara podem dir que és una universitat nacional al territori i que té visibilitat internacional. En destaca la qualitat en el camp de la formació de mestres, però també és un valor emergent en l’àmbit de les enginyeries, l’economia i l’empresa o el sector de la salut”. El seu rector, Jordi Montaña, assenyala que en la futura federació Vic hi aporta “l’experiència universitària basada en un model de docència molt consolidat i una recerca en creixement continu, equiparable a la de les universitats de la nostra mida. Darrerament, hem incorporat l’agència d’emprenedoria, innovació i coneixement. Una creació que és tot un potencial per fomentar l’emprenedoria entre els nostres estudiants i l’Escola de Doctorat”. El model de gestió, per a l’alcalde de Vic, “cada cop té més acceptació per part dels estudiants i de les empreses, i possibilita poder abocar-se territorialment i oferir formació d’acord amb els sectors que més ho necessiten i la demanda en general”. Aquests són els avantatges de tenir un segell autònom propi i, contràriament a Manresa, no haver de dependre d’una entitat externa per validar títols, postgraus i altres estudis en el si de la universitat.   
 
FUB
 
Pel que fa al model manresà, Jordi Montaña admet que el punt fort és “sens dubte, la flexibilitat. Un aspecte crucial que permet adaptar-se a les circumstàncies canviants de cada moment”. Després de la primera reunió amb el patronat de la FUB, Josep M. Vila d’Abadal va quedar “gratament sorprès del model organitzatiu de l’entitat i del coneixement a fons de la casa que en tenen els gestors”. Un aspecte del qual presumeix Valentí Junyent, que comenta que “fins ara, hem aconseguit una centre universitari molt ben gestionat, amb molt bona imatge i molt ben considerat”. Al voltant de l’oferta de la FUB, Vila d’Abadal afegeix que “tot i que hi ha iniciatives de formació comunes com les d’educació que ara seran més potents, l’estructura de formació en el camp sociosanitari de Manresa és molt important i seria interessant afegir-hi la nostra per ampliar la regió”. Des de la mateixa FUB, el director general subratlla precisament aquest actiu com a punta de llança manresana en la federació, ja que la ciutat “té un bagatge molt important en l’àmbit de les ciències de la salut, amb un equipament, com és la Clínica Universitària, que és un fet diferencial important (és el primer centre assistencial de l’estat lligat a estudis universitaris de Podologia, Logopèdia o Fisioteràpia)”.

El director general de la FUB, Valentí Martínez, ara nomenat també vicerector de la UVIC
 
De l’estructura manresana, Josep M. Vila d’Abadal també incideix en la importància del “parc tecnològic i les línies engegades en el camp de la innovació i la transferència de coneixement entre universitat i empresa”. I és que la voluntat de treballar amb l’entorn empresarial més immediat és una de les característiques comunes als projectes de Vic i Manresa. Paral·lelament, el director general de la FUB exposa els principals avantatges que aporta la federació en el futur de la institució. El més destacable és “el salt de les escoles universitàries a facultats, la capacitat de decisió directe sobre l’oferta acadèmica i un estalvi econòmic important en termes de tutela acadèmica”. Aquest últim punt fa referència als costos de validació de títols que deriva la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en les escoles universitàries adscrites.
 
Fi de l’adscripció a la UAB
 
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, quantifica els costos de tutela “en un milió d’euros anuals. Són diners a fons perdut, perquè en realitat les titulacions les donen la dedicació del professorat i dels treballadors de la FUB”. Al marge d’aquesta important reducció en el pressupost”, --la UVic continuarà cobrant, però una quantia inferior-- Junyent també posa damunt de la taula les limitacions amb les quals sempre acabava topant la FUB. “A Manresa teníem els estudis d’educació infantil i volíem ampliar-los a educació primària, però l’Autònoma no ens donava permís”. L’alcalde comenta que des allà no s’entenia que els estudis universitaris a Manresa volguessin créixer. Amb aquesta manca d’empatia ja s’hi han trobat anteriors alcaldes”, matisa. “No hi ha hagut problemes amb la UAB o falta de diàleg, però, en contraposició a l’actitud de l’Autònoma, Vic ha tingut bona predisposició per entendre la nostra problemàtica”.

Un aunla de la FUB on s'imparteixen classes de Fisioteràpia
 
I és que, deixant de banda la federació amb Vic, un dels principals interrogants futurs de la FUB era la seva continuïtat com a centre adscrit a la UAB i la dependència en l’homologació de titulacions. Per una qüestió de costos i competència, institucions com la Universitat de Barcelona han deixat de tenir centres adscrits i sembla que la Universitat Politècnica de Catalunya també s’ho està plantejant. Aquest lligam ha estat un dels punts que més han pesat a l’hora de tirar endavant la federació. No obstant això, Valentí Martínez explica que “les relacions amb l’Autònoma són correctes, tant ara com en el passat. La UAB, a més, ha conegut, seguit i aprovat tot el procés de federació amb la FUBalmes-UVic, des de l’inici. En cap moment no ha perillat l’adscripció dels nostres estudis. Mantenir la vinculació amb la UAB ens permetria continuar com fins ara, però difícilment podríem plantejar-nos nous reptes, com ara ampliar l’oferta de graus o dissenyar dobles titulacions”.
 
Per la seva part, Antoni Castellà veu molt comprensible el canvi de rumb de la FUB a partir de la federació amb Vic. I ho exemplifica dient que “quan s’és un centre adscrit es depèn de l’estratègia de la universitat mare. La UAB és una universitat molt potent i de molt prestigi, però té certa lògica pensar que la FUB no estava formant part de la seva estratègia general. Amb aquesta federació, la FUB deixa de ser una escola adscrita per passar a ser una universitat i crec que la diferència és molt rellevant”.
 
Nous estudis
 
Amb la voluntat d’acostar-se al territori i les necessitats del teixit econòmic i empresarial més proper, “amb el segell de la UVic ja s’estan oferint mòduls professionals de grau superior em els rams del metall i de la indústria càrnia a Ripoll i Olot”, explica Josep M. Vila d’Abadal. I continua dient que aquestes són formacions que “permeten estudiar i treballar alhora i que, actualment, no registren cap treballador aturat en el país”. Amb la mateixa voluntat, i de cara al curs vinent, la UVic iniciarà un mòdul de disseny d’animació per a videojocs. Per a Jordi Montaña, l’ampliació d’estudis i titulacions serà possible “sempre que fem les coses ben fetes. Aquest és l’objectiu. De moment, hem començat a treballar per tenir una oferta conjunta de postgraus i de formació continuada. Més endavant veurem com articulem l’oferta comuna de titulacions oficials”. Com Jordi Montaña, Valentí Martínez comenta també que s’està “treballant per consolidar i ampliar les respectives ofertes sobre la base d’especialitzacions. En el curs 2014-2015 s’iniciaran les primeres col·laboracions acadèmiques en aquest àmbit. Afortunadament, la FUB i la FUBalmes-UVic ofereixen titulacions molt diferenciades, que es complementen perfectament”.
 
Antoni Castellà opina que l’existència d’una oferta conjunta i la multiplicació del volum d’alumnat generarà “sinergies i eficiències que poden permetre ser més competitius a l’hora de captar estudiants, però, sobretot, a l’hora de captar fons europeus que són essencials per desenvolupar una política sòlida de recerca i innovació”. Pel que fa a reptes més ambiciosos i a l’ampliació de titulacions, sent del tot prudent, Valentí Martínez pensa que les decisions en aquest àmbit s’hauran de prendre “d’acord amb les necessitats i possibilitats del mercat. La nova estructura no ens ha de fer perdre un valor que ens ha permès arribar fins on som avui: la sostenibilitat de tots els nostres projectes”. Valentí Junyent opina que, des de la federació i el treball conjunt, “es tractaria de captar més especialitats, algunes seran a Vic i d’altres aquí. Aquest transvasament s’ha de veure en clau de país, no exclusivament de ciutat: tindrem una universitat que té un campus a Vic i un altre a Manresa. El repte serà que els universitaris es quedin al territori”.
 
A curt termini, entre les prioritats del nou projecte comú, hi ha el manteniment de l’oferta acadèmica actual comptant amb les diferents especialitzacions territorials; en el cas de la FUB, la conversió de les actuals escoles universitàries en facultats; l’mpuls de nous projectesconjunts entre els quals es visualitza una facultat de Medicina; l’organització conjunta d’activitats com una universitat d’estiu o la participació conjunta en fires i, finalment, garantir els drets de l’alumnat, ja que molts alumnes hauran de finalitzar els estudis amb l’homologació de la UAB.

Futur
 
Pensant en el futur, Valentí Martínez opina que la federació universitària “ens ofereix un nou marc de treball. Però això, només, no ens farà la feina. Haurem d’esforçar-nos de valent tal com estem fent ara, per captar alumnes a Catalunya, a l’estat espanyol o en altres països dins i fora de la Unió Europea”. Paral·lelament, el màxim dirigent de la FUB exposa que “el procés de federació ha permès posar damunt la taula un munt de projectes que es podrien materialitzar amb la suma dels dos centres”. Ho corrobora l’alcalde de Manresa: “A part de posicionar-nos en el mercat universitari català, la nova universitat ens ha de situar en el món, internacionalitzar-nos. Que els nostres alumnes i el professorat puguin anar a centres de l’estranger. La dimensió internacional a Manresa no la teníem. La categoria d’universitat en l’aporta”.
 
Per la seva part, Jordi Montaña és optimista i conclou que “les dues institucions més que sumar, multipliquen. Esdevindran un gran revulsiu per al rerepaís que potenciarà enormement la investigació, la innovació, l’emprenedoria, la cultura i, en definitiva, el benestar de comarques que disposaran d’una eina de coneixement de primer nivell”. Montaña és ambiciós i, com Valentí Junyent, aposta per esdevenir “una universitat internacional amb una forta presència en el territori català”. A part de les complementarietats entre les ofertes existents, des de Vic, l’alcalde aposta per “una universitat que faci una funció social, vàlida per als alumnes i també per a les empreses”. En aquest sentit, Valentí Martínez està d’acord amb les opinions de Montaña i Vila d’Abadal i apel·la, alhora, a la sostenibilitat del model i a la necessitat de no obviar “condicionants externs com, entre altres, el context polític i econòmic o els canvis en els sistemes educatiu i universitari”. També ressalta aquest aspecte el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, que, si una cosa destaca de la trajectòria del model universitari manresà, és que “ha estat capaç de créixer en innovació i autofinançar-se. Té una oferta molt orientada a l’ocupabilitat i a la qualitat docent. Això li dóna una oferta diferenciada respecte la resta de Catalunya”.
 
Segons el calendari previst, i com revela Valentí Junyent, “hi ha un primer nivell de col·laboració per fer la formació continuada del curs 2014-15. El curs 2015-16 començarà el primer grup alumnes de grau que tindran titulació UVic-Universitat Central de Catalunya. La primera promoció sortirà el curs 2018-19”. L’alcalde de Manresa creu que l’entitat resultat de la federació “se situa al capdavant del rànquing de les universitats mitjanes de Catalunya, després de les quatre grans. Ja no serem una universitat més en el territori, sinó una universitat a tenir molt en compte. Juntament amb Vic, som tant o més importants que Lleida i tant com Tarragona en el context català, no només pel nombre d’alumnes i professors, sinó també per titulacions, pels campus, pels espais”.
 
El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà
 
Imatge i marca
 
La nova federació s’acomodarà sobre una nova marca: Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Jordi Montaña explica que ja tenen aprovades “pels dos patronats, les línies bàsiques de la imatge corporativa conjunta i estem treballant en el seu desenvolupament”. Valentí Martínez comenta que “FUBages i FUBalmes-UVic estem treballant sobre una imatge gràfica que visualitzi els elements importants de la federació: l’acord entre iguals de les dues fundacions, l’autonomia de gestió dels dos centres o el pas de centre adscrit a universitat de la FUBages. I, sobretot, la creació d’una nova universitat sobre la base de dos projectes previs solvents. És un treball que anirà prenent cos i es visualitzarà durant els propers mesos”. Respecte al manteniment de la marca Universitat de Vic i la no aparició del nom de Manresa en la nova denominació, Valentí Junyent ho justifica dient que “ ells ja tenien universitat i com a tal reben una aportació econòmica del departament d’Economia i Coneixement en virtut del conveni que tenen establert. Per això, la nova institució s’ha de continuar dient en bona lògica Universitat de Vic. Ells accepten aquest complement de ser Universitat Central de Catalunya, en què ens sentim identificats, ja que tindrem la denominació UManresa-Universitat Central de Catalunya”.
 
Josep M. Vila d’Abadal revela que el nom de la futura universitat el va acabar d’establir el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, amb qui l’uneix una relació d’amistat. “Valentí Martínez va posar sobre la taula el concepte de Catalunya central i Castellà va capgirar-ho”. Per a Vila d’Abadal “la marca és potent i té vocació internacional”. La complicitat d’Antoni Castellà, per altra banda, confirma el suport institucional en la federació. El mateix dirigent valida el procés i pensa que el nou escenari tindrà “una capacitat rellevant de qualitat docent, amb un impacte important en tot l’entorn econòmic. Si anem cap a una economia del coneixement, hem de comptar amb les universitats, que són els punts on aquest es genera de manera nuclear”. Finalment, i pel que fa a la dotació del Govern, Valentí Junyent espera que “la suma d’alumnats contribueixi, lògicament, a augmentar la quantia de l’actual conveni de la Generalitat amb la UVic, ja que els concerts educatius es regeixen bàsicament pel nombre d’alumnes”.



Participació