Llorenç Capdevila | Actualitzat el 21/01/2014

Memòria i oblit

A cada poble en devia haver tres o quatre. Avui en diríem friquis i segur que algun imbècil els gravaria amb el telèfon mòbil, en situacions ridícules o compromeses, per penjar les imatges al Youtube. El meu record, però, és dels anys setanta. A Alpicat encara no s’ensumava l’explosió immobiliària que havia de canviar definitivament, dues dècades més tard, la fesomia urbana i humana. En general, aquests personatges vivien al llindar de la marginalitat i en la més rigorosa solitud. Recordo el Peret del Sagall, un dement de tarannà variable, en general prou pacífic, a qui, de tant en tant –amb el temps, el seu trastorn bipolar es devia accentuar—, agafaven rampells imprevisibles. Passava la major part de l’any ingressat en un sanatori per a malalts mentals i als estius atemoria la imaginació dels xiquets amb un esguard alienat els efectes del qual, pobre home, no devia pas imaginar. Sovint parlava sol o s’adreçava al primer que trobava per assegurar-li que coneixia les eminències més distingides, de ministres i reis cap amunt. Els diumenges, a missa segona, recitava una versió sui generis del parenostre, amb convicció devota i una veu tan potent que garratibava els escolans. Recordo també el Peret del Coronel, gorra i bigoti, afable i divertit fins que s’encenia com un misto quan la canalla el burxava mentre anava cap a l’hort. I tinc ben present la imatge del Pepito del Motxilla, pacífic, tartamut i sord com una campana, que, sense treure’s la pipa de la boca –era clavat al Popeye!—, mantenia acalorades converses amb el Kojak, un petaner menut i nerviós de qui no se separava mai, i amb el qual, fins i tot, arribava a compartir un gelat.

De tota la galeria de personatges peculiars que hi havia al poble, però, el qui més recordo era el Manuel del Perera, que es passava les hores arrupit en un banc de la plaça i aferrat a una botella, mentre gesticulava i regalava soliloquis a l’aire. Compartia els espais amb la gent del poble –alguns li devien ser parents— en una tolerància mútua que, vist des de l’actualitat, resulta sorprenent. Al cap dels anys vaig saber que era un veterà de la División Azul (aquella unitat d’infanteria que va servir a Franco per ajudar Hitler sense participar oficialment en la guerra mundial), que havia sobreviscut al fred del front de Rússia i, derrotat i alcohòlic, havia tornat al poble. Per mi, aquell pobre diable ha estat sempre la prova que el règim franquista, durant la postguerra, no es va limitar a menysprear, perseguir, anorrear i oblidar els derrotats que havien defensat la causa republicana, que militaven en el comunisme o que flirtejaven amb els ideals llibertaris. Franco també va oblidar –o condemnar a la marginalitat— alguns dels qui hi havien compartit ideals.

COMENTARIS

Ideals
JRRiudoms, 23/01/2014, 18:08

Dubto molt que en F. Franco tingués ideals. Pel que fa a la División Azul, els membres que es van negar tornar "a casa" seguint les ordes del dictador espanyol, van perdre la nacionalitat espanyola. Atentament

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Llorenç CapdevilaVa néixer a Alpicat (1969) i viu a Manresa des del 1994. Es va llicenciar en Filologia Catalana, fa de professor a l'institut d'Auro de Santpedor i, quan li queda temps, escriu. Ha publicat les novel·les "Racó de món" (2000), "El color del crepuscle" (2001), "O rei o res!" (2003), "Ànima de llop" (2004), "Serrallonga l'últim bandoler" (2006), "El secret del bandoler" (2007), "Els diaris de Pascal" (2008), "Sota la pell" (2010), "Tothom a terra!" (2011) i "A fer punyetes!" (2012). Per alguna, fins i tot, li han donat algun premi. Es membre de la junta d’Òmnium Bages.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.