José Luis Correa

per Jordi Sardans , 8 de gener de 2014 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Em diu l’amic Lluís Cuberes que des de l’any 2011 la situació econòmica del Centre d’Esports Manresa va pel bon camí gràcies al mecenatge i a la professionalització de totes les seccions del club que hi ha implantat el nou president, l’argentí José Luis Correa. Desconeixia la seva tasca, tot i que des de fa dos anys i mig el club viu una etapa d’estabilitat amb dos objectius essencials: acabar amb la crònica precarietat econòmica i millorar-lo esportivament, per tal que torni a ser un referent de la ciutat. Avui, podem afirmar categòricament, que el període d’inestabilitat que ha patit el club des de l’any 2007 ha conclòs definitivament.

El primer gran despropòsit de la darrera etapa de la presidència de Manel Sánchez la temporada 2006/07 va ser modificar l’apartat dels estatuts de l’entitat que establien que un soci havia de tenir una antiguitat almenys d’un any, per poder accedir a la junta directiva del club. Es va abolir aquest mecanisme de control per deixar pas a l’entrada d’Amador Bernabéu (exdirectiu del FC Barcelona aleshores i avi de Gerard Piqué actualment). Poc després, la immobiliària sabadellenca URBASA va fer palès el seu interès per invertir en el club i en les instal•lacions de la zona esportiva del Congost, prèvia conversió del club en SAE. L’arribada de Núria Sensat --contrària al projecte—a la regidoria d’Esports de l’Ajuntament i la desestimació de la proposta de convertir el club en SAE per part de l’assemblea de l’entitat van fer que els inversors d’URBASA i Amador Bernabéu es desvinculessin immediatament del seu projecte.

Quan l’octubre del 2007 Núria Sensat ofereix una subvenció de 100.000 euros a la Fundació del CE Manresa adreçada als equips base del club, Manel Sánchez la utilitza per cobrir una part dels sous anuals dels jugadors del primer equip. El diari Sport deia que s’havien atorgat 100.000 euros a canvi d’eleccions. Després de 7 anys consecutius de permanència a Tercera Divisió el club descendia a Primera Catalana. El pas efímer de l’arquitecte Estanislau Nadeu com a president comporta un nou descens a Territorial Preferent. El novembre del 2008 dimiteixen un bon nombre de directius, però Arcadi Prat, un històric del futbol bagenc, accedeix a la presidència, recolzat en els directius Xavier Hontecillas i Carlos Pérez. Les malalties de Prat i Hontecillas i la retirada de Xavier Gabriel com a espònsor deixen el club en una situació límit: “És la pitjor època de la història del CE Manresa”, assenyala Prat. Un empresari argentí s’ha proposat reflotar-lo. De moment ho està aconseguint. Que així, sigui.

Arxivat a:
Opinió


Participació