Josep M. Oliva | Actualitzat el 06/01/2014

Calendaris

La gent busca calendaris i no en troba. Em refereixo a calendaris de paret, d'aquells que es pengen a la cuina o a la sala d'estar i et fan un servei que no es paga amb cèntims. De tota la vida els calendaris que hem tingut a les cases han estat una gentilesa comercial i durant molt temps van anar a dojo; tant, que fins i tot podies triar el que t'agradava més i renunciar cortesament a algun que t'oferien quan ja sabies que no el faries servir: “Vol un calendari?”, “No, moltes gràcies, ja en tinc”. Ara això és impensable i la gent va boja buscant-ne un. La caixa, aquesta que abans era de Manresa, després va ser d'uns quants de Manresa i ara no se sap ben bé de qui és ni com acabarà, encara en donaven aquest any. Però quan molts el van anar a buscar com si fos l'última oportunitat de tenir-ne un, els últims ja havien volat. Arribats a aquest punt ho tenen difícil, i ho tenen molt més difícil encara aquells que els busquen amb els números grossos, dels que es veuen d'una hora lluny i amb prou espai al voltant per apuntar-hi els dies que els toca anar al metge. Un cop estrenat l'any nou, un calendari d'aquestes característiques ja només es pot aconseguir si estàs ben relacionat i d'una manera directa o a través d'alguna influència tens el contacte precís que te'n pot proporcionar un, ja sigui d'una gestoria, d'un escorxador o de la Unión Explosivos Rio Tinto. Perquè si algú cau en el parany de comprar-ne un de disseny, amb fotos de la Marilyn, amb làmines d'angelets o amb vistes de Nova York, a part de pagar-lo al preu d'un llibre de medicina, es trobaran que els dies estan escrits en anglès i les setmanes comencen en diumenge, de manera que interpretar el calendari els serà tan complicat i tan poc pràctic com consultar l'hora amb un rellotge de sol.

Quines ganes que s'acabi la crisi, i les cases comercials tornin a tenir els detalls que tenien abans, per tornar a veure els calendaris que havíem vist sempre. Amb un paisatge o un monument per mes. O bé amb una làmina fixa, ja fos una foto de la Sagrada Família, una imatge de Sant Pancraç o la pintura d'una natura morta. Calendaris amb les seves llunes i els sants del dia, que, si ho voleu, no fan un gran servei, però que si no hi són sembla que ho trobes a faltar. Calendaris d'aquells que més enllà de la seva utilitat pràctica donaven caliu a una casa i eren com el testimoni que hi havia vida.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.