Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Que l'argument per reivindicar el dret de Catalunya a la secessió de l'Estat espanyol sigui que Espanya ens roba els diners és insuficient. Que la febre independentista hagi irromput a Catalunya en plena crisi social i econòmica, i no abans, acaba per confirmar que la demanda d'un estat propi no va acompanyat d'una raó de fons. I de pes. Com seria, posem pel cas, que Catalunya, en tant que poble amb uns trets diferencials respecte a la resta dels pobles de l'Estat espanyol, disposa de llur dret a endegar un procés d'alliberament nacional per trencar amb l'anormalitat que suposa continuar en un estat artificial per imperatiu militar. En comptes d'això, es ven un discurs que tot ho impregna i que es redueix a la lectura simple d'allò que importa a la classe mitjana empobrida: els quartos que ens podrien treure d'un bon embolic.
I ara, dades fredes. El passat mes d'agost es va conèixer que La Caixa havia quintuplicat els seus beneficis en el que va d'any fins arribar als 638,5 milions d'euros de guanys. En plena crisi! Una mica menys han crescut els beneficis d'una de les empreses que més calaix fa a Catalunya, Gas Natural; prop d'un 1%, és a dir, gairebé 400 milions d'euros. En total, les quaranta empreses més riques de Catalunya guanyen una mitjana de 10.000 milions d'euros anuals mentre el gruix de la classe mitjana fa mans i mànigues per arribar a final de mes, o mentre augmenta cada dia el percentatge de persones que regiren als contenidors per sobreviure. Per cert, la majoria d'aquestes empreses han aprofitat el context de crisi i la reforma laboral legislada pel poder polític que les empara per plantejar expedients de regulació, expulsar treballadors i reduir salaris, i així aconsegueixen augmentar encara més el seu marge de beneficis. Una última dada esfereïdora: 300 alts càrrecs de TMB cobren 27 milions d'euros l'any. Ja ho veuen, Catalunya també ens roba.
Hi ha un grup reduït de famílies a Catalunya que no han sofert l'impacte de la crisi. Sol coincidir amb el grup reduït de famílies que conformen l'elit política i social que governa aquest país com ho han fet en totes les èpoques i tots els règims. I és aquesta elit política i social, econòmica en definitiva, que està liderant el procés cap a la secessió. Afortunadament, alguns sectors independentistes estan fent un esforç gens menyspreable per eixamplar al màxim possible la base social que porti el país en braços cap a la sobirania nacional. Només des d'aquesta perspectiva l'eventual independència podria obrir un nou procés esperançador en què, com en totes les revolucions, en trencar un vell ordre se'n crea un de nou.
Concloc, doncs, que Catalunya viu un moment excepcional i engrescador i que amb això ja hi tenim molt de guanyat. Que Catalunya té el dret, com a poble, de decidir què vol ser, i que l'Estat espanyol, no així el seu poble, està demostrant una vegada més que la seva història s'ha construït a força d'imposicions i intransigència. I declaro també que admiro el procés sobiranista en si mateix, per l'exercici de civisme que ha exhibit arreu del món i la tenacitat combinada amb il•lusió de forma admirable que han demostrat milers i milers de persones arreu del país. I que desitjo de tot cor que tot això arribi a bon port, que els catalans que esperen poder exercir el dret històric de decidir què són trobin el que somnien. El que rebutjo no és res de tot això, sinó els discurs fals i victimista que estan escampant els que lideren el procés. El sistema fiscal espanyol és injust perquè els que hi contribueixen ho fan a la força, però això no es resumeix a dir que "Espanya ens roba". I si és així, Catalunya també ho fa.
Per tant, anem cap al dret a decidir amb la convicció de fer-ho, com un desafiament a l'estructura podrida de l'Estat espanyol, però fem-ho des de l'honestedat. Diguem la veritat a la gent: que ser independents no serà sinònim de prosperitat econòmica per a la majoria, perquè el que encara no he escoltat a dir al president és que acabarà amb la sagnia que bancs i grans empreses estan infligint als miserables d'aquest país. Potser el meu és un discurs poc agradable, però ho dic des d'una profunda convicció i amb un esperit honestament constructiu. Visca Catalunya.
