Joan Morros

per Jordi Sardans , 8 de desembre de 2013 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Premi Bages de Cultura 2013, Joan Morros i Torné forma part dels ítems culturals de la ciutat de Manresa dels darrers 40 anys. Personalment, ja el coneixia quan de ben petits --parlo de la dècada dels anys 60-- el seu grup de companys d’infància del començament de la carretera del Pont de Vilomara s’enfrontaven a cops de roc amb els de Sant Joan d’en Coll, del qual jo també formava part. Durant la Dictadura, es rivalitzava per qualsevol fotesa i la canalla volíem ser els millors en tot; per això, les fogueres de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume avivaven les confrontacions. Més endavant ens vam retrobar a la Sala Loiola, eren els anys 70 en què jo formava part de la junta de Cine Club Manresa, el seu pare era l’encarregat de la sala i el Joan ja començava a fer i desfer en les diverses activitats que s’hi organitzaven, especialment a Rialles, amb una programació per als infants bagencs que va tenir un gran èxit ciutadà.

Una mica més tard va formar part del col•lectiu d’animació popular Tabola, especialitzat en la dinamització cultural del jovent, tant a la Sala Ciutat com després d’un enfrontament amb l’ajuntament socialista d’aleshores, a la pista Castell. Impulsor de Bloc com a entitat juvenil a l’Aula 2000 de l’institut Lacetània, on va exercir molts anys com a professor de Tecnologia Electrònica, fou també un dels principals promotors de la nostra revista, El Pou de la gallina, l’any 1987, i a través d’un amic que aleshores teníem en comú hi vaig entrar com a periodista, una tasca que ell també va exercir fins que el 1995 va impulsar la creació de l’associació cultural El Galliner, la qual va aconseguir la recuperació del teatre Kursaal, assolida el 2007 i que continua oferint una programació estable de teatre, tot fent compatible un model d’organització municipal amb la seva visió associacionista i amateur de tirar endavant projectes ciutadans, amb una personalitat pròpia. Professionalment, va ser membre de l’equip d’assessorament psicopedagògic del departament d’Ensenyament al Bages i, des de l’any 2009, catedràtic de Serveis a la Comunitat a l’institut Guillem Catà. Entusiasta de la participació ciutadana, promotor de la cultura popular, ha donat sempre suport a les reivindicacions progressistes. Per tant, un premi just que li fa justícia.



Arxivat a:
Opinió


Participació