Josep M. Oliva | Actualitzat el 06/12/2013

Els artistes que no cauen bé

A propòsit d'una cançó de l'Al Bano, una amiga em va comentar que d'ençà de tot el rebombori arran de la desaparició de la seva filla i la separació de la seva dona, li queia fatal. Una altra amiga va ser encara més contundent: em va dir que l'Al Bano era un tipus gens recomanable, "un ultracatòlic i un mafiós". El cas és que per una cosa o l'altra, cap de les dues tenien gaire interès a escoltar-lo.
La simpatia o antipatia que et pugui suscitar un artista, per molt equànime que un vulgui ser –o que es cregui ser–, sempre acaba influint en l'apreciació de la seva obra. Des dels que conciten una simpatia o una antipatia general fins als que desvetllen fílies i fòbies a parts iguals, segur que tots tenim al cap una bona colla de noms que podrien entrar en una d'aquestes llistes. Cantants com el Julio Iglesias o el Raphael serien, per bé o per mal, als primers llocs d'aquest hit parade tan especial. I sense moure'ns de Catalunya també podríem veure com altres com el Serrat, el Lluís Llach, la Maria del Mar Bonet o el Gerard Quintana –que és l'única persona que conec amb el do de l'omnipresència–, convoquen igualment un bon nombre d'admiradors i de detractors apassionats en diferents proporcions. De fet no és la seva veu ni el seu estil o el seu repertori el que pesa més en l'antipatia que alguns els puguin tenir sinó raons totalment extraartístiques, que ni tan sols els deixen valorar la feina que fan. És com el cas d'aquell altre a mic meu --bon lector de novel•la-- que parlant un dia sobre el Camilo José Cela em va dir que, tot i entenent que devia tenir una gran qualitat, es veia incapaç de llegir-lo perquè a cada frase li semblaria escoltar la seva veu, i només per això ja no llegiria de gust. Els dos coincidíem que el Nobel gallec era un home asquerós, que és el castellanisme que fem servir quan la paraula fastigós sentim que es queda curta d'intensitat per expressar el que volem dir.

Fora d'algun cas excepcional, com passa amb Wagner, el caràcter o la biografia dels artistes que no hem conegut en vida queden sempre al marge dels nostres judicis, i potser aquesta separació entre la persona i la seva obra sigui el més desitjable i el més just. Però admeto que jo tampoc no sóc impermeable a aquestes interferències. Per això comprenc perfectament les meves amigues que detesten l'Al Bano. I més que dues persones amb prejudicis em semblen dues dones conseqüents.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.