Marta Perarnau | Actualitzat el 07/11/2013

L'esport no mata

Manresa té una gran oferta esportiva, si més no pel que fa al nombre de gimnasos oberts. Tot i la crisi, sembla que l’activitat física no és una prioritat a l’hora de retallar despeses familiars i que anar al gimnàs torna a estar de moda, potser perquè tanta xarxa social internauta necessita quelcom més real i presencial. Millor, perquè és ben cert que l’exercici, sobretot quan s’arriba a certa edat, és totalment necessari per greixar els engranatges del nostre cos (valgui la paradoxa que el que no volem, precisament, és engreixar-nos).
 
Les claus de l’èxit d’un bon gimnàs, a part d’oferir instal·lacions i equipaments d’última generació, són motivar i potenciar la bona sintonia grupal i aconseguir que els abonats s’hi trobin a gust. Després d’un any a l’exili, entre les opcions per a triar-ne un va aparèixer un element nou: l’Ateneu Les Bases, un lloc fresc, natural i català, a preus bastant populars. Segurament, el fet de trobar un personal proper, atent i entregat en tots els serveis que ofereix van fer que una persona com jo, esportista més per necessitat que per devoció, acabés apuntant-se al gimnàs.

Un cop assumida la vital importància de l’esport, doncs, el que cal és trobar l’activitat més adequada. En el meu cas, després de passar per les activitats aquàtiques i passar de les arxipopulars bicicletes, per fi ho he aconseguit: el body combat. Per a qui no estigui familiaritzat amb la terminologia de gimnàs, fet totalment comprensible ja que només per entendre de què va una classe de fitness ja es necessita entrenament, resumiré que el body combat és un programa d’activitat cardiovascular inspirat en arts marcials com el karate, la boxa o el tai-txi, entre d’altres.

Qui ho havia de dir? Una persona eminentment pacifista com jo, troba plaer repartint cops de puny a tort i a dret (sense tocar ningú, òbviament). No seré mai la Hillary Swank de “MillionDollar Baby” (em manca actitud), però reconec que la combinació de puntades de peu i ganxos directes a la (suposada) mandíbula del contrincant, juntament amb els crits de guerra al més pur estil judoka, fan que els nivells d’adrenalina es disparin. Benvinguts siguin la música a tot drap i l’entusiasme del monitor, que obliguen a alliberar tensions i converteixen els abonats en autèntics street fighters, ben bé com aquells dels videojocs.

Navega per les etiquetes

esportgimnàsateneu les bases

COMENTARIS

Titol confús
Anònim, 11/11/2013, 14:23

L'esport no mata, pero el títol potser sï. Enganyós.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Marta Perarnau
Manresana del boom del 77, biòloga i traductora de formació. Mare de dos fills i membre del gran club de dones que intenten arribar a tot arreu, però arribar-hi bé. Gran amant de les llengües i del dret a parlar-les on sigui. Treballa a l’àmbit sanitari i li apassiona el món de la subtitulació. Ha participat en alguns projectes audiovisuals.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.