Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA. Les relacions entre els mitjans de comunicació i la política, especialment en el terreny manresà, van centrar els discursos dels ponents de l'acte d'aniversari dels 25 anys del
Pou de la Gallina. Especialment incisius van ser els parlaments dels exalcaldes Juli Sanclimens o Jordi Valls, però també va deixar petja la diatriba contra els gabinets de comunicació que va pronunciar el periodista de TV3
Esteve Soler, el convidat especial de l'acte.
Els exalcaldes Camprubí, Valls i Sanclimens parlarien sobre política i mitjans. Foto: Clàudia Benavent
Els exalcaldes de la democràcia van reflexionar al voltant de l'esperit crític que ha animat
El Pou des del començament. El president de l'associació que edita la revista, Jaume Puig, va llegir el comunicat que va trametre el primer alcalde democràtic de Manresa,
Joan Cornet, que va excusar la manca d'assistència per assumptes sobrevinguts d'última hora. En el comunicat, l'exalcalde socialista del 1979 al 1987, va felicitar la revista de «bona feina feta: informar, reflexionar, estudiar i debatre aspectes clau de la nostra societat». Cornet va afirmar
El Pou s'identificava per tractar «elements, a vegades punyents i complexos», però necessaris perquè «la democràcia no pot avançar i consolidar-se sense la capacitat de contrastar les idees».
Juli Sanclimens va demostrar un gran sentit de l'humor. Foto: Clàudia Benavent
El primer alcalde
in corpore en fer el seu parlament va ser el fins fa prop d'un any l'únic alcalde convergent que havia tingut Manresa,
Juli Sanclimens, que va excusar la seva coixesa «perquè m'han operat els malucs sense operar elefants», el públic va esclatar en rialles. Sanclimens, que va ser l'alcalde que, en bona part, va veure néixer la revista, es guardava un as a la màniga. L'exbatlle del 1987 al 1995 va expressar que ell creia que la revista no l'havia tractat prou bé quan era a l'alcaldia per haver publicat una informació que afectava la seva família. Per això va desitjar que, d'ara endavant, «ningú del
Pou caigui al pou». Malgrat el cop de puny, metafòric, del discurs, Sanclimens va demanar que la revista no deixés l'activitat perquè «només faltaria que faltessin els esperits crítics en una ciutat que ja està mancada de moltes coses». Com a anècdota, Sanclimens va recordar que, de jove, havia volgut ser periodista i que havia arribat a fer «interviús», és a dir, entrevistes, emprant el llenguatge de l'època.
Jordi Valls va escapar-se del Regne Unit per reconèixer la tasca del Pou de la Gallina. Foto: Clàudia Benavent
Per la seva banda, el seu substitut al tron municipal, el socialista
Jordi Valls, que resideix actualment al Regne Unit com a representant d'Agbar, no va voler centrar el discurs en polèmiques puntuals amb la revista. Valls va advertir els membres del
Pou que s'estaven «convertint en institucionals» i va assenyar que aquest tarannà, potser, va en contra de «l'esperit crític que teniu». Valls és un escèptic del poder dels mitjans. «Tenen un paper important, però, com als polítics, se'ls ha de relativitzar», tot i que va admetre que «se'ls hi ha de fer cas», sense obsessionar-s'hi. L'alcalde més longeu que ha tingut Manresa, del 1995 al 2006, que va poder governar en temps de bonança econòmica, va felicitar la revista per no fer «informació espectacle». No es va estar de dir que «ens ha molestat a tots, però ha tingut la virtut d'analitzar les coses amb una certa honradesa». Amb un deix de picardia, va donar la benvinguda al
Pou «al club que tots plegats som massa grans».
El seu successor,
Josep Camprubí, alcalde socialista del 2006 al 2011, va dir que n'era conscient que, quan era batlle, era en el punt de mira. «T'ho has de prendre amb una certa esportivitat» i, a més, va exalçar-ho: «la part punyent permet qüestionar. Si no es qüestiona, com es podria avançar?». Camprubí va destacar que la revista «té la virtut que no cal que vagi a cop de titular», cosa que «li permet treballar els continguts amb més profunditat».
Josep Camprubí, durant el seu parlament. Foto: Clàudia Benavent
L'alcalde actual,
Valentí Junyent, també va parlar, encara que molt breument, complint de mestre de cerimònies. La revista, segons Junyent, havia estat fidel al llarg de la seva trajectòria a l'aposta per una informació «de qualitat i amb un innegable esperit crític». L'alcalde convergent va prometre que l'Ajuntament hi col·laboraria «sense tenir incidència en la independència» de la revista.
El convidat especial, però, va ser el periodista de TV3
Esteve Soler, que va aprofitar per reivindicar el periodisme de carrer que caracteritza, segons Soler, la feina de la premsa de proximitat: «aquesta feina és estar en contacte amb la notícia i, com més a la vora, millor». Tot i això, segons el periodista, aquesta actitud hauria de caracteritzar tot el periodisme. I, malauradament, va dir Soler, la professió es troba en un moment delicat. Els responsables? Soler va assenyalar els gabinets de comunicació, als quals va acusar d'entorpir el periodisme. El periodista va recordar la seva etapa de corresponsal a Jerusalem per exemplificar el que explicava. El govern israelià va apostar pel que Soler en diu «la teoria de la manguera», que és convocar dues rodes de premsa al dia, en una de les quals el govern deixarà anar un titular cridaner. El periodista va argumentar que, d'aquesta manera, Israel s'assegurava tenir els periodistes expectants a les rodes de premsa i evitava, així, que sortissin al carrer a buscar la notícia.
Esteve Soler parlava del Pròxim Orient mentre Joan Calmet, al darrere, se'l mirava. Foto: Clàudia Benavent
El poder «s'ha fet amb l'agenda, la redacció funciona a cop de correu electrònic», va etzibar el de TV3, que creu que «els gabinets de comunicació han posat traves entre el periodista i la font d'informació» en tots els àmbits, no només el polític, perquè el cap de premsa té por d'enfadar l'amo. Un missatge per a l'optimisme: «la premsa local ho té més fàcil», va sentenciar, tot explicant que el contacte directe als carrers de la ciutat aconseguien trencar les barreres dels gabinets.
També va parlar
Carles Ayats, president de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal, que va assegurar que «alguna cosa deveu haver fet ben feta» per aconseguir reunir en un mateix acte els quatre exalcaldes democràtics. Ayats va voler deixar clar que l'actitud crítica té molt de valor en la premsa local perquè «no és fàcil parlar d'algú que et trobaràs al carrer». L'autoritat de la premsa comarcal creu que, enfront la crisi que galopa sobre la premsa, els mitjans locals reuneixen elements gràcies als quals en poden «sortir enfortits». Ayats va indicar que a Catalunya hi havia 1.048.000 lectors de premsa comarcal i que els mitjans locals eren líders en 38 de les 41 capitals de comarca. Ayats va desitjar al
Pou molts més anys «d'activisme cultural».
Ayats, Junyent i Martí aplaudeixen l'entrega de la placa commemorativa dels 25 anys al president del Pou, Jaume Puig, per part de l'Ajuntament. Foto: Clàudia Benavent
Posant punt i final als parlaments,
Josep Martí i Blanch, secretari de Comunicació del departament de Presidència de la Generalitat, no es va mostrar preocupat per la crisi de la premsa: «la gran virtut del futur és que està per escriure, no s'ha de fer gaire cas dels números». I, si no és en paper, serà en un altre suport. El representant del govern va lamentar que s'hagués retallat el 70% de la partida destinada a subvencions a la premsa comarcal: «no en podíem quedar al marge», però «això no vol dir que el govern no ho consideri important, sinó que no podíem mantenir el nivell de subvencions a la premsa comarcal». El secretari de Comunicació va posar en gran valor que hi hagi manresans disposats a pagar 4 euros per la revista: «No és habitual en la premsa comarcal» i «vol dir que la gent li dóna valor». Per Martí, és bo que no sigui un producte lligat als «recursos públics».
