Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PROPOSTES. Molt alerta amb la cartellera cultural que s'omple amb l'arribada del fred. Des de principis de mes fins als últims dies us recomanem visitar les taquilles del Kursaal per assistir a una peça teatral d'alt voltatge interpretatiu i la posada en escena de l'adaptació que Carles Cases ha fet del repertori de Lluís Llach. La proposta a mig camí entre l'art i la memòria i l'estrena als cinemes de la premiada
La vida d'Adèle completen els tastets culturals.
ART
Art i memòria
L’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa ens ofereix una nova proposta que reflexiona i tracta la memòria històrica des de la vessant creativa i des de les metodologies artístiques. Es tracta d’Els estels de la memòria, una exposició de l’obra realitzada per Rosa Gema Dougthy durant la seva estada al Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACIS) El Forn de la Calç. Un treball on l’artista explica la història d’una família que, com tantes d’altres, va haver de fugir durant la guerra civil espanyola. I ho fa a través d’uns estels, com si es tractés d’un llibre conceptual, resseguint els passatges d’aquesta història, de la fugida, del retorn durant la postguerra, de les pèrdues... Art per fer memòria. I també memòria de l’art, ja que paral·lelament al Museu Comarcal aquests dies hi trobarem una exposició que vol per recordar les obres del fons del Cercle Artístic de Manresa. Una col·lecció que repassa autors i estils a la nostra ciutat. Totes dues propostes es podran visitar fins a l’1 de desembre. Maria Camp
La vida d’Adèle
Un color: el blau, una mirada, 5 segons... i sense saber-ho la vida d’Adèle ha canviat per sempre, i la dels espectadors que l’observen potser també. Precedida de molta polèmica i avalada per una excepcional Palma d’Or a Cannes atorgada no només al seu director sinó també a les seves protagonistes. s’estrena aquesta Vida d’Adèle que ben podria ser la vida de qualsevol de nosaltres. L’argument és senzill: Adèle coneix Emma, s’enamoren, es devoren, s’estimen, s’abandonen i es fan mal, però lluny del tòpic aquesta cinta és diferent, es tracta del retrat d’una història d’amor qualsevol que no entén de sexes ni de prejudicis i que al llarg de tres hores que no ho semblen sumeixen l’espectador en un fragment de realitat tan autèntica que és gairebé palpable. Adèle menja, dorm, somriu i plora com qualsevol de nosaltres i ho fa amb la càmera permanentment enganxada al rostre, un rostre al qual les paraules sobren per transmetre sentiments gràcies a l’espectacular interpretació d’Adèle Exarchopoulos, que juntament amb Léa Seydoux despullen el cos i l’ànima fins a tocar-te el cor i no deixar-lo anar: és la força de la realitat, la dolorosa realitat que fa morir aquest amor tan intens que senten en una duríssima escena on Adèle plora aquesta pèrdua i on en cada llàgrima notes com s’escola un trosset de la seva vida. Esperem que Manresa pugui gaudir del desig, l’emoció i la passió d’aquesta pel·lícula i entendre per què el blau pot ser un color càlid. Per a Adèle definitivament ho és. Laura Vidal
TEATRE
Adreça desconeguda
Lluís Homar i Eduard Fernández, dos dels actors de l’escena catalana amb més solvència, protagonitzen aquesta nova versió d’Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor, que podrem veure al Kursaal el dissabte 30 de novembre. Potser alguns encara tindreu present la versió que el 2006 vam veure al Conservatori, amb Jordi Bosch i Ramon Madaula com a duet protagonista. Adreça desconeguda es va publicar per primera vegada l'any 1938 i en poc temps va ser considerada una obra mestra. El 1932, dos alemanys, Martin Schulse i Max Eisenstein comparteixen una gran amistat i són socis d'una galeria d'art a San Francisco (Califòrnia). El Martin decideix tornar al seu país, mentre que el Max, jueu, es queda a San Francisco per dur el negoci. Han promès d'escriure's i ho fan des del moment de la seva separació. A principis de 1933, arriba al poder Adolf Hitler. Mentre es produeix el tràgic ascens del Tercer Reich, la tendra complicitat de les primeres cartes dels dos amics bascularà subtilment fins a l'horror. És la història d’una amistat i de les tràgiques conseqüències de la guerra i la por sobre el comportament humà. És un combat epistolar que Homar i Fernández fan créixer fins a la màxima potència. Un gran text, uns grans actors, una gran obra. Rosa Clarena
MÚSICA
Cases diu Llach
El diumenge 1 de desembre el pianista Carles Cases visitarà el teatre Kursaal, acompanyat d'Alberto Reguera (violí), Mariona Tuset (violoncel), Raül Reverter (saxo), Jordi Farrés (guitarra), Miquel A. Cordero (contrabaix) i l'Orquestra de Cambra de Terrassa 48; interpretant Carles Cases diu Llach. L'espectacle, en què Cases versiona les melodies de Lluís Llach, comptarà excepcionalment amb la presència de l’orquestra conduïda per Quim Térmens, ampliant així el format habitual de sextet amb què treballen. Aquest espectacle remet directament als concerts simfònics que el cantautor havia realitzat al llarg de la seva carrera de la mà de les orquestracions de Cases. L'entrada val vint euros. Jofre Fité
