Jordi Sardans | Actualitzat el 08/11/2013

Un pou no és una font

Convertir l’actual Pou de la Gallina del carrer de Sobrerroca en una font és senzillament una aberració cultural que atempta històricament contra la imatgeria de la ciutat. La història ens recorda l’existència d’un pou medieval i la llegenda ens parla de miracles per a qui li faci gràcia. A nosaltres ens arriba aquesta tradició i és ben clar que no calen suposats experts per saber la diferència entre un pou i una font. Ja em perdonareu, però només a una colla de ximples se’ls pot ocórrer semblant animalada. Si volem mantenir la història del pou de Sant Ignasi fem-ho amb un mínim de dignitat, una mica de criteri i sobretot una bona dosi de sentit comú. La responsabilitat a l’hora de prendre decisions és sempre dels polítics. Els tècnics assessoren, però són els polítics els que han de fer i desfer. És de covards escudar-se en els tècnics, perquè la principal obligació dels polítics –insisteixo—és prendre decisions, encertades o no, i saber justificar les seves accions. A 9 anys que es compleixin els 500 de l’arribada de sant Ignasi de Loiola a Manresa, ben a prop, doncs, de rebre força pelegrins d’arreu del món interessats en la ruta ignasiana, què deuran pensar quan vegin el monument que recorda l’antic pou convertit en una moderna font amb forma d’escopidora d’un dentista? Senzillament, al•lucinant! Als seus autors, amb el regidor d’Urbanisme Ramon Bacardit al capdavant, cal considerar-los uns veritables "il•luminats".

Si volen seguir en aquesta línia tenen força recorregut, per exemple, posar bombetes de colors a la Creu del Tort. Ironies a part, es pot mantenir la tradició sense fer malbé l’essència –ja sabem que no és el pou original de l’època– dels monuments. Els actuals responsables municipals haurien de saber escoltar i aprendre de les seves errades, considerables en els canvis de circulació de la ciutat i en altres aspectes força significatius, malgrat que les limitacions pressupostàries els permeten fer ben poques coses. Es podien haver evitat la polèmica veïnal si haguessin entès bé el missatge d’alguns veïns que a títol particular havien manifestat que estaria bé col•locar algun punt d’aigua dins del pou de la gallina, ja que aquesta és precisament la raó de ser dels pous, però no imposar-hi una font que el desvirtua. Deixant de banda d’altres consideracions, el fet és evident: la font no agrada a pràcticament ningú.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.